Voltors amb corbata verda (o l’odissea de comprar un pis amb les víbores de Tecnocasa pel mig)

Diuen que comprar pis és una de les situacions més estressants que hi ha, després de la mort d’una persona propera i del divorci. Ho puc corroborar. Han estat tres setmanes de dormir malament, negociacions agòniques amb la immobiliària i dotzenes de trucades telefòniques que es reflectiran en una factura astronòmica. És clar que res no és tan astronòmic com el preu del pis. Físicament, la ‘batalla’ també m’ha passat factura. Estic esgotada i m’ha sortit un cabell blanc, uns dels primers que tinc, tot i ja haver fet els trenta-cinc.

Treballar amb els voltors de la corbata verda ha estat terrible. Durant la negociació pel preu, et sotmeten a una pressió psicològica brutal, això ja m’ho havien comentat altres persones que han tingut tractes amb immobiliàries: que si hi ha una altra persona interessada, que si pagues això i el pis ja és teu, que ara espero unes quantes hores a donar una resposta, per fer-te patir… I això que no ens han tancat en una sala claustrofòbica per collar-nos i fer-nos prendre una decisió, com li havia passat a un conegut.

Bé, al final, hem comprat el pis. Ens llancem per un precipici sense estar del tot segurs que s’obrirà el paracaigudes.

Facebook, millor que el sexe

Facebook, aquest invent d’un estudiant nord-americà que cada dia té a més gent enganxada, és més popular que el sexe. Ho acabo de llegir a la revista Time (bé, concretament parlen de ‘Porn’), que explica que aquesta xarxa social és un dels entreteniments més visitats d’internet, especialment entre el públic de 18 a 24 anys. Però el fenomen s’ha estès molt més enllà d’aquest fragment d’edat. Jo mateixa en sóc usuària (i com jo molts amics meus), i ho trobo força addictiu, ho haig de confessar.

Malgrat que la interfície és tota en anglès, ja hi ha unes quantes xarxes (networks) dins Facebook creades per catalans. N’hi ha una, per exemple, que vol comptar quants catalans hi ha registrats: How many Catalans are in Facebook?, que de moment té 271 membres.
Però també n’hi ha una d’estudiants de la Universitat Autònoma, amb 299 membres, tot i que només deixa registrar-hi usuaris amb adreces de correu de la universitat.

A la de blocaires i relataires catalans, de moment només som deu.

Una de les coses més divertides que li trobo, és que et pots apuntar a les milers de xarxes que s’hi creen, on s'hi ajunta gent amb 'interessos' similars. I d'interessos n’hi ha de ben originals, com ara, la xarxa dels que acaben borratxíssims (I don’t get tipsy… I get wasted!) i la xarxa Enough with the poking, lets just get sex (que seria: anem al gra, ja n’hi ha prou de tocar-se).

Per cert, que Facebook se’l va inventar Mark Zuckerberg el 2004, un estudiant de Harvard. Al principi, funcionava com una xarxa entre estudiants d’aquesta universitat, i d’aquí va anar-se estenent fins arribar a la globalització total. El creixement que ha tingut és impressionant, perquè tot just acaba de fer un any, el setembre de 2006, que va obrir-se a tots els usuaris. Ara ja en són quaranta-dos milions a tot el món.