tag:blogger.com,1999:blog-21458497606981594042024-03-05T11:28:55.665+01:00La casa que vullEm pregunto, em queixo, em meravello!Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.comBlogger88125tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-48910239211717339802013-12-03T12:02:00.002+01:002013-12-03T12:03:16.422+01:00Ara escric a l'ARAAquest blog ha quedat en stand-by per motius professionals. Tinc l'oportunitat d'escriure un blog personal al <a href="http://www.ara.cat/" target="_blank"><b>diari Ara</b></a>,<b> <a href="http://blogspersonals.ara.cat/laperiodistaindependent" target="_blank">La periodista independent</a></b>, i és allà on hi publico la majoria d'articles, entrevistes i altres informacions. És per això que si voleu llegir-me, aneu al <a href="http://blogspersonals.ara.cat/laperiodistaindependent" target="_blank">blog</a> que tinc ara a l'Ara. Hi parlo principalment d'eHealth, ciència, periodisme, gènere i educació.<br />
<br />
També em podeu trobar a Twitter: <a href="https://twitter.com/tbau_uoc" target="_blank">@tbau_uoc</a> i a <a href="https://plus.google.com/101491779357572401337/posts" target="_blank">Google Plus</a>. A més, també publico <a href="http://www.uoc.edu/portal/ca/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2013/sara-pink.html" target="_blank">entrevistes</a> i <a href="http://www.uoc.edu/portal/ca/sala-de-premsa/actualitat/noticies/2013/noticia_194/uoc-meet.html" target="_blank">cròniques</a> a la <a href="http://www.uoc.edu/portal/ca/sala-de-premsa/index.html" target="_blank">sala de premsa</a> de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1_GmndHt1lOXmvv5W7r6-8M_KkXtPyussKtDvb2eSysdlXKhzoFxwbEkg3cKWb-TX7zH58YDntiCOvTY8ughvA-8qCUHS0hXQ_Ymz7OyXQAn9TX1BGl5j92IgZoP1IO8cEsxf-q_ogoQq/s1600/foto_blog_ara.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1_GmndHt1lOXmvv5W7r6-8M_KkXtPyussKtDvb2eSysdlXKhzoFxwbEkg3cKWb-TX7zH58YDntiCOvTY8ughvA-8qCUHS0hXQ_Ymz7OyXQAn9TX1BGl5j92IgZoP1IO8cEsxf-q_ogoQq/s1600/foto_blog_ara.jpg" /></a></div>
<br />Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-8856205598443097172013-02-12T09:51:00.000+01:002013-02-12T09:51:12.424+01:00Mentides i poca vergonya<br />
En els últims mesos i setmanes, les portades dels diaris, els <b><a href="https://twitter.com/search?q=%23lospapelesdebarcenas&src=typd" target="_blank">trending topic de Twitter</a></b> i les converses de cafè han estat monopolitzades per polítics i gestors corruptes i desvergonyits. Sense cap mena de pudor, han negat en entrevistes als mitjans de comunicació que hagin fet res d’il·legal, tot i que l’evidència mostra tot el contrari.<br />
<br />
No hem d’oblidar que els milions d’euros que s’han embutxacat sense cap pudor són <b>diners que provenen del nostre treball</b>, dels nostres impostos, i que haurien pogut servir perquè les retallades als serveis públics fossin menors. No hem d’oblidar que ens roben a tots nosaltres, personalment.<br />
<br />
Si fa prou ràbia que els polítics en qui dipositem la confiança perquè governin el país s’aprofitin de la seva posició de poder, encara en fa més que menteixin descaradament i reivindiquin que són innocents malgrat les proves que els acusen. <b>Ens prenen per imbècils.</b><br />
<br />
Crec que fa anys, en una situació semblant, el polític atrapat <i>in fraganti</i> no hauria suportat la vergonya i hauria dimitit o marxat per la porta del darrera. Però som en una societat en què la cobdícia passa per davant de la dignitat o l’honorabilitat. I si som moltes les persones que ens indignem per aquesta estafa democràtica, també hi ha molta altra gent que no té aquesta moralitat. Una prova en són les persones que es van voler fotografiar amb Iñaki Urdangarín quan fa pocs dies va anar a veure un partit del Mundial de Handbol, com si el personatge en qüestió fos una estrella del cinema o un heroi televisiu, en lloc de ser un <b>lladre menyspreable</b>.<br />
<br />
Aquesta entrada l'he tret del meu blog al diari Ara <a href="http://blogspersonals.ara.cat/laperiodistaindependent/" target="_blank">La periodista independent</a>.<br />
Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-55017203056109963452012-03-20T22:26:00.001+01:002012-03-20T22:30:09.282+01:00Gràcies mestres!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm3Ir44i1f-WC9UP2UBTsmBXDSWuujxqhBFtLpknBSrP-vx1akeVIpyTqPfJBSa1yDhrbe66HNTZXebUqiT76W6aTtqWFMJMpuuD1OtRNMjlEk01GU6T5fOOAorDWemNW0-_pbMLxmZhLA/s1600/samarreta_groga.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm3Ir44i1f-WC9UP2UBTsmBXDSWuujxqhBFtLpknBSrP-vx1akeVIpyTqPfJBSa1yDhrbe66HNTZXebUqiT76W6aTtqWFMJMpuuD1OtRNMjlEk01GU6T5fOOAorDWemNW0-_pbMLxmZhLA/s1600/samarreta_groga.jpg" /></a></div><span style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 13px; line-height: 16px;">La crisi econòmica i un govern poc propens a prioritzar la </span><strong style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 13px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">qualitat de l’educació pública </strong><span style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 13px; line-height: 16px;">estan contribuint a minvar els recursos amb què hauria de comptar l’escola i les llars d’infants públiques. Si portem els nostres fills i filles a l’escola pública ho haurem vist i palpat personalment: no hi ha diners per a comprar material, <b>aixetes trencades</b> que es queden sense arreglar, barracons que mai no s’abandonaran… I el més greu de tot: menys personal per a educar i per a fer créixer els infants emocionalment sans i com a bones persones.</span><br />
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"></div><div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">I malgrat aquest bombardeig constant contra l’educació pública, les nostres mestres continuen al peu del canó. <strong style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">Treballant tant bé com sempre</strong>, amb el mateix <strong style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">somriure</strong> i la mateixa <strong style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">paciència</strong>, i amb una actitud combativa per a defensar un dels pilars de qualsevol societat civilitzada: una educació pública, sense desigualtats i de qualitat.</div><div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">Aquests dies, les mestres de la meva llar d’infants i de la meva escola pública porten la samarreta groga per expressar el seu disgust i esperit de lluita contra aquest atac a l’educació del nostre país.</div><div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">Moltes gràcies mestres pel vostre esforç i treball, i per continuar lluitant perquè l’educació pública sigui la base per a un món millor. De tot cor.</div><div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><br />
</div><div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">Apunt publicat al <a href="http://blogspersonals.ara.cat/laperiodistaindependent/" target="_blank">blog</a> del diari Ara La periodista independent.</div>Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-44615789020425194642011-01-18T15:40:00.001+01:002011-01-18T16:05:29.912+01:00La invisibilitat de l'alcaldessaAvui, a <a href="http://www.laindependent.cat/">La Independent</a>, l'agència de notícies amb visió de gènere on col·laboro, parlem de la desconeixença de la majoria d'habitants de L'Hospitalet de Llobregat de la seva alcaldessa, <a href="http://www.nuriamarin.cat/">Núria Marín</a>. A l'abril farà 3 anys que va accedir a l'alcaldia succeïnt Celestino Corbacho, però un 65,5% dels habitants no en saben dir el nom quan els demanen qui encapçala l'alcaldia de la seva població.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS0njmATTMjB8baKU_Zktmx8D7lPkH3-JTBlpSlkF0Gi8DAYBhRxG6O2TxwSoRYKRC5roxL4zR7kuM6LqyEQfAhxQtdhH14X9A2cjE5LvUX8pXrQ0RvVg91pu1zfL7qoEprBZethi0213Y/s1600/nuriamarin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS0njmATTMjB8baKU_Zktmx8D7lPkH3-JTBlpSlkF0Gi8DAYBhRxG6O2TxwSoRYKRC5roxL4zR7kuM6LqyEQfAhxQtdhH14X9A2cjE5LvUX8pXrQ0RvVg91pu1zfL7qoEprBZethi0213Y/s320/nuriamarin.jpg" width="320" /></a></div><br />
<br />
Relacionem aquesta ignorància amb la invisibilitat de les dones a la vida política, i a la vida pública en general. Un <a href="http://www.gutierrez-rubi.es/wp-content/uploads/2009/06/document_nuria_fernandez.pdf%20%20">estudi </a>que es pot llegir a Internet explica des de quina perspectiva veuen els mitjans de comunicació les dones polítiques: "Dones polítiques i mitjans de comunicació: dona, mare, filla, esposa,.... i política." La conclusió és que molt sovint en parlen per trets de la seva vida privada, com ara, com vesteixen, si tenen fills, quina parella tenen... en lloc de per l'activitat professional que realitzen. En tot cas, les dades sobre la desconeixença de Núria Marín, confirmen la invisibilitat de les dones a la vida pública. <br />
<br />
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.5pt;"><br />
</span><b><span style="font-family: "Palatino Linotype"; font-size: 11pt;"></span></b>Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-8764649808910390912011-01-10T00:06:00.001+01:002011-01-10T00:09:56.319+01:00Twitter, revolució a Internet<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8xNEuh7Ta87dfeouuLbVn_fxBBZyd_bRW9WASHaT3dkCro_HID9kU2_QnnIcflSJrP1CVhO87OManADkY4oUwKJUcSxzafAVMfQJ1pCFJe9vzN1m0evURZ8TmKwFM2I3jfqUcqCrDdNlN/s1600/tweetdeck1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8xNEuh7Ta87dfeouuLbVn_fxBBZyd_bRW9WASHaT3dkCro_HID9kU2_QnnIcflSJrP1CVhO87OManADkY4oUwKJUcSxzafAVMfQJ1pCFJe9vzN1m0evURZ8TmKwFM2I3jfqUcqCrDdNlN/s320/tweetdeck1.jpg" width="320" /></a></div><a href="http://twitter.com/">Twitter</a> és una joia. Vaig posar-m'hi per provar aquesta nova xarxa social que començava a ser popular, i ha estat la meva revolució particular a Internet. Ser a Twitter és ser a tantes webs i escoltar a tanta gent com tu vulguis. Amb un cop d'ull, tinc titulars dels diaris que m'interessen, comentaris de gent que d'altra manera em perdria, titulars d'articles de revistes especialitzades de salut, opinions de feministes, de vicepresidentes del Govern, aportacions de científics... En definitiva, el meu món informatiu particular en una pantalla que no para de treure titulars. Informació i opinió acabades de sortir del forn, encara fumejant...<br />
<br />
Avui he conegut, a través d'un dissenyador (<a href="http://twitter.com/#%21/jordiserra">Jordi Serra</a>) que segueixo a Twitter, el <a href="http://www.tweetdeck.com/">TweetDeck</a>, una aplicació que organitza la informació de Twitter al desktop de l'ordinador o en altres suports, com l'iPhone, el navegador Google Chrome, etc. És boníssim, ja hi estic enganxada!<br />
<br />
Gràcies Twitter i gràcies piuladors pels estímuls constants que envieu.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-17944671184570042292010-12-20T11:42:00.002+01:002010-12-20T11:49:09.521+01:00Visita al Parlament europeu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcu6_e2H6GzXupGYjswpWqEuZRfg3lObuX4atjxkv14lmfTFpNfqFjWS049403U6Brx-sm6-SXLcLENHOxb3etqTpRnDRsHJOI2XCik2-KnUFNjlPWAUg1ymuJ2NogarX2kbIcRwXSh3E/s1600/15122010075.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcu6_e2H6GzXupGYjswpWqEuZRfg3lObuX4atjxkv14lmfTFpNfqFjWS049403U6Brx-sm6-SXLcLENHOxb3etqTpRnDRsHJOI2XCik2-KnUFNjlPWAUg1ymuJ2NogarX2kbIcRwXSh3E/s320/15122010075.jpg" width="320" /></a></div>Tota una experiència periodística la visita al <a href="http://www.europarl.europa.eu/">Parlament europeu</a>. El desplegament per a atendre els professionals del periodisme és impressionant, tot són facilitats. Sales de premsa equipades amb Internet, un departament amb televisió per a cada periodista per seguir en directe les sessions plenàries, traducció simultània de totes les intervencions, telèfon per contactar amb els europarlamentaris... En Sergi Barrera, cap de premsa del <a href="http://www.blogger.com/%3Cspan%20style=" id="search" visibility:="" visible;=""><span class="f"><cite></cite></span>Parlament europeu a Barcelona</a>, és un gran professional i una persona encantadora que fa que tothom se senti a gust i no li falti de res.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO29rJAqXxCtERYR59WSD1FUkRHN5ZxYUal9Mwhne4_Z4bW177wtVykv_kZ54f48jC2UoVrm6-Fd74LSn8hA-pOkDMgJ-91GPJxO87TqGUrPXJBTpmjVLIGVbwuhsz6w40Px-JqQUYwHo/s1600/16122010084.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO29rJAqXxCtERYR59WSD1FUkRHN5ZxYUal9Mwhne4_Z4bW177wtVykv_kZ54f48jC2UoVrm6-Fd74LSn8hA-pOkDMgJ-91GPJxO87TqGUrPXJBTpmjVLIGVbwuhsz6w40Px-JqQUYwHo/s320/16122010084.jpg" width="320" /></a></div><br />
<br />
L'únic que em va decebre fou la poca assistència dels periodistes a les conferències de premsa, i les poques preguntes que s'hi fan. Em guardaré el record d'haver fet una pregunta al parlament del Parlament, el polonès i conservador Jerzy Buzek. I no li va agradar gaire, per cert. Vaig demanar-li perquè la cambra europea afavoria la lluita del poble cubà en el<a href="http://www.europarl.europa.eu/parliament/public/staticDisplay.do?language=EN&id=42"> premi Sakhàrov</a> (ja l'han rebut tres cubans) i la resposta fou que no era ben bé així, perquè les Damas de blanco “només volien l’alliberament dels marits”. Jo crec que amb aquesta resposta, <b></b>minimitza la lluita de les dones tot reduint-la a l’àmbit privat.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-38332017055462420802010-11-04T21:33:00.001+01:002010-11-04T22:22:34.878+01:00Avis explotats<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6lu0cogvR59jzYo2c2hbQHFFfReQ_i3rrmxH-0j_mKvh6k4rwLyQ5Lof966rIbtKLCZp5Xuu8nooO_6dEKPZsdmmNLzDwXdvwlXZrBlHMGVi14IOHAQmdpNH87jvMLw4HbzD0DRDlD-aW/s1600/aviscangurs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6lu0cogvR59jzYo2c2hbQHFFfReQ_i3rrmxH-0j_mKvh6k4rwLyQ5Lof966rIbtKLCZp5Xuu8nooO_6dEKPZsdmmNLzDwXdvwlXZrBlHMGVi14IOHAQmdpNH87jvMLw4HbzD0DRDlD-aW/s1600/aviscangurs.jpg" /></a></div>He coincidit al parc de prop de casa, al carrer Garcilaso, amb un avi i el seu nét de 9 mesos un parell o tres de vegades. L'avi, que es veu en bona forma, m'explica que ell i la seva dona tenen cura del petitó, en Marc, des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre. M'ho diu compungit, sense gosar-me dir que és molt dur, que se'n surten amb penes i treballs, i que acaben esgotats la jornada. El nen, tot i ser només un esquitx, vol enfilar-se per tot arreu, i l'home fa un gest de dolor cada vegada que l'ajuda a anar amunt i avall. 'L'he tret de casa perquè la meva dona ja no podia més', explica. Són les quatre de la tarda, els queden quatre hores abans no arribi la filla i se l'endugui a casa per posar-lo al llit. Per acabar-ho d'adobar, m'explica, viuen en un àtic, un 4rt pis sense ascensor. No creieu que alguns fills i filles en fan un gra massa?Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-86598231120685152272010-10-13T14:54:00.000+02:002010-10-13T14:54:06.546+02:00La Directa fa 200 númerosHa complert 200 números el setmanari barceloní <a href="http://www.setmanaridirecta.info/">La Directa</a>, un mitjà de comunicació alternatiu perquè és honest, independent i fet per gent que creu que pot aconseguir un món més just a través del periodisme. Els qui hi treballen (tots de manera altruïsta) han fet un <a href="http://radiotrama.files.wordpress.com/2010/10/mjawx1zfvvnfymfpege_179956_2_6448_1.pdf">especial</a> en què homenatgen els 1.300 subscriptors i subscriptores que els ajuden a tirar endavant. Els lectors hi opinen sobre el setmanari, què hi manca, què els agrada, per què hi fan confiança. Nascut el 2006 dels moviments socials barcelonins, La Directa ha rebut fa poc el primer <a href="http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/405061/index.php">premi</a> de reconeixement a la seva tasca, el Memorial Josep Vidal i Lecha.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-15491492165551411712010-09-23T14:08:00.003+02:002010-09-23T14:17:14.101+02:00'Delgadas', un llibre sobre l'anorèxia que esgarrifa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtuG9tCulyMCnRAu6_M17YO0n9wdigEFmpQ6ZQKxmzPFZLMLaW3FM6SqdPPqllAfT6h0LC99zCl-qaTN6Zou2hTitePP9SZIJmsYBW1gRz01-Jpgp_nlnb5NDJFSuPYAggnBt_39FR8Ti_/s1600/delgadasok.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtuG9tCulyMCnRAu6_M17YO0n9wdigEFmpQ6ZQKxmzPFZLMLaW3FM6SqdPPqllAfT6h0LC99zCl-qaTN6Zou2hTitePP9SZIJmsYBW1gRz01-Jpgp_nlnb5NDJFSuPYAggnBt_39FR8Ti_/s320/delgadasok.jpg" /></a></div><a href="http://nuriamolinero.webs.com/">Núria Molinero</a>, psiquiatra especialitzada en trastorns alimentaris, fa quinze anys que treballa amb <a href="http://revista.consumer.es/web/ca/20000401/alimentacion/">anorèxiques i bulímiques</a>. Al llibre 'Delgadas' (Ediciones B) fa un retrat escruixidor d'aquests trastorns alimentaris. Com es posen malaltes, influenciades per un entorn social que promou estar prima i impecable a totes hores. Com passen anys enganxades a aquest infern, que els porta a restringir aliments i a viure obsessionades amb el menjar. Comencen per prohibir-se els dolços i les patates fregides, i acaben ingerint una poma o dues fulles d'enciam en tot el dia. I el pitjor de tot és que no es veuen mai prou primes, ni que siguin a punt de morir-se desnotrides. El cervell deixa de funcionar a ple rendiment quan no rep aliment.<br />
<br />
A les bulímiques, tanta restricció les porta a afartar-se de menjar fins que no es poden moure, i després se'n penedeixen profundament. I el seu cos és qui ho paga: vòmits, laxants, hores i més hores d'exercici frenètic... La qüestió és eliminar tot allò que han menjat. <br />
<br />
L'última part del llibre explica com sortir d'aquest infern. Però hi ha d'haver una condició prèvia: la malalta s'ha de voler curar. <br />
<br />
Molinero fa una crítica sense embuts a l'obsessió pel cos perfecte que es viu a la nostra societat. Les revistes, la publicitat, tot hi contribueix... Fins i tot nosaltres, a vegades, sense saber el mal que podem arribar a fer, amb comentaris com 't'has aprimat, estàs molt maca', o bé, 't'has engreixat, oi?' <br />
<br />
La ploma incisiva de Molinero es combina amb testimonis escruixidors d'anorèxiques i bulímiques. Cal llegir-lo.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-78996863163590228632010-09-16T13:06:00.007+02:002010-09-16T13:53:12.985+02:00Lliçons de les mexicanes<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixsOfUzbxYBKXUs7UhhGTOXmJfet2TZc2CZSQeh87E4hPEQ9kpK60jnDujyd3iSOr2_m7L_p4TBjrW3PNZBZK576-E-t3-q_EtdRdDqo_9IuSh1uyfaP0qzwIIHExBiSjuyZgfXnHHfLIi/s1600/justiciajuarez.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 134px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixsOfUzbxYBKXUs7UhhGTOXmJfet2TZc2CZSQeh87E4hPEQ9kpK60jnDujyd3iSOr2_m7L_p4TBjrW3PNZBZK576-E-t3-q_EtdRdDqo_9IuSh1uyfaP0qzwIIHExBiSjuyZgfXnHHfLIi/s320/justiciajuarez.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5517475447601489746" /></a><br />Una periodista de <a href="http://portal.monterrey.gob.mx/">Monterrey</a> parlava de l'autocensura que, per força, practiquen moltes periodistes mexicanes sobre els <a href="http://www.mujeresdejuarez.org/">crims de Ciudad Juárez</a>. Com no fer-ho, deia, si hi va en joc la nostra vida i la de les nostres filles? '¿De qué vas a hablar?', deia amb ràbia i tristor. Ens ho explicava en un <a href="http://www.periodistes.org/files/PROGRAMA%20TALLERS%20A%20BARCELONA.pdf">taller</a> produït per l'agència de notícies <a href="http://www.laindependent.cat">la Independent</a> sobre Dones migrants. <br /><br />També denunciava el poder que tenen els capos del narcotràfic a tot el país. Cada dos per tres, a Monterrey, una de les ciutat més riques de Mèxic, els narcos aturen el trànsit, bloquen els carrers, i la gent surt del cotxe i arrenca a córrer.<br /><br />La <a href="http://www.rebelion.org/mostrar.php?tipo=5&id=Sara%20Lovera&inicio=0">Sara Lovera</a> ens va donar una classe esplèndida. Aquesta periodista, candidata algun cop al Nobel de la Pau, va fundar <a href="http://www.cimacnoticias.com">CIMAC</a>, una agència de notícies que difon les condicions socials de les dones a Mèxic. Afirmava, indignada, que el govern de Mèxic atribueix els crims de Juárez a 'homes malalts' i que es treu tota la responsabilitat de sobre, en lloc de reconèixer que són crims masclistes.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-30060717951866426582010-09-12T22:22:00.005+02:002010-09-12T22:36:56.463+02:00Culturcat, en marxa<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhat8xfxKy6I1YmL149C1eGaJZZ6hKSqSKO0xqlRl-fBiZSKaR_PLQ50Vxiy7X8UHKG-dSvDzK9JSDha15ZlX9Mo59O9rZ51YJ16BHbYDgHWTLK3wtcd7_oW2Hd8Z6l25E5BNKRa3Tg17R7/s1600/cactus.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhat8xfxKy6I1YmL149C1eGaJZZ6hKSqSKO0xqlRl-fBiZSKaR_PLQ50Vxiy7X8UHKG-dSvDzK9JSDha15ZlX9Mo59O9rZ51YJ16BHbYDgHWTLK3wtcd7_oW2Hd8Z6l25E5BNKRa3Tg17R7/s320/cactus.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5516128700847975874" /></a><br />Ja funciona el <a href="http://www.culturcat.cat">Culturcat.cat</a>, un nou portal de cultura catalana amb el qual he col·laborat fent articles de ciència. Té molta teca... i traduïda a uns quants idiomes. Fins i tot a l'occità, a banda de l'anglès, el francès i l'espanyol. He escrit uns quants articles de ciència per aquesta mena d'enciclopèdia online. M'ho he passat molt bé escrivint la biografia d'en Ramon Margalef, pioner de l'ecologia moderna. Era un gran home i un savi, així m'ho han transmès les persones amb qui he parlat. Entre elles, l'ecòleg <a href="http://www.ub.es/geocrit/b3w-272.htm">Joandomènec Ros</a>.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-75733876763482261702010-08-09T23:20:00.005+02:002010-08-12T18:22:53.736+02:00Vacances a l'últim reducte republicà<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2TOHeC0WKi6_EpZhxOp4hGIAxcT7QkYsAvrNI8bylQkoJBfGchqcNKmAkO2Avb4c2Q4aMAs0qnUF-ZqVwDgi4-JXv5cMNMxseWmjMX0LifWPCNNuGmaGkF57f0kvrbNGqKbU_cBjs3-_a/s1600/laretiradanova.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2TOHeC0WKi6_EpZhxOp4hGIAxcT7QkYsAvrNI8bylQkoJBfGchqcNKmAkO2Avb4c2Q4aMAs0qnUF-ZqVwDgi4-JXv5cMNMxseWmjMX0LifWPCNNuGmaGkF57f0kvrbNGqKbU_cBjs3-_a/s320/laretiradanova.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5503530477913849298" /></a><br />He passat uns quants dies de vacances a la <a href="http://www.valldecamprodon.org/web/">vall de Camprodon</a>: és preciosa, i plena d'història. En aquest poble senyorial s'hi pot veure una exposició interessantíssima que aplega material abandonat per la vall durant l'èxode republicà, l'inhòspit febrer de 1939. Granades, pistoles, fusells, salconduïts... Un munt d'objectes, majoritàriament armes, que els últims lluitadors contra Franco, entre ells el meu avi, van abandonar abans de passar cap a l'altra banda de la frontera. La idea de fer l'exposició <a href="http://www.laretirada.com/index.html">'La retirada'</a> se'ls va acudir a dos muntanyencs de Camprodón, Lluís Bassaganya i Àlex Quadrado, que van recollir aquest material durant vint anys mentre feien excursions, tot i córrer el risc que algun dels artefactes els esclatés allà mateix... A l'entrada de l'exposició, que és al carrer València, 56, diu que esperen que 'mai més no tornin a passar' uns fets semblants.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-7729640435176472432010-07-15T21:32:00.002+02:002010-07-15T21:42:22.408+02:00L'iPod, de nou amb mi<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCx86mTj3ibeKK3vi3KYfFsI1hne5FhDJ_Ynhwwc1c6fE_ier4im2AJV9bhxBUFItTOdV71FESW8xrhFL1q5kr_VIpadPLBsIZcTFxPfzqzxdeHf06Lphyvrj_KblxG39FdgchEjVO-gHN/s1600/ipodnanopink.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 254px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCx86mTj3ibeKK3vi3KYfFsI1hne5FhDJ_Ynhwwc1c6fE_ier4im2AJV9bhxBUFItTOdV71FESW8xrhFL1q5kr_VIpadPLBsIZcTFxPfzqzxdeHf06Lphyvrj_KblxG39FdgchEjVO-gHN/s320/ipodnanopink.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5494220501490617154" /></a><br />Feia prop d'un any que havia perdut l'<a href="http://www.apple.com/es/itunes">iPod</a>, un "nano" de color rosa que m'havien regalat per l'aniversari. Un dia vaig deixar el cotxe obert, en un carrer a prop de la Font d'en Fargues, i vaig assumir amb ràbia que me l'havia deixat robar. Ahir, tot buscant un mòbil, el vaig trobar impertèrrit, mirant-me amb el seu ull rodó i inquisidor, preguntant-me per què havia estat tan de temps sense fer-lo sonar.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-11654517531744565452010-06-22T12:58:00.004+02:002010-06-22T13:03:09.516+02:00La cara de Badalona<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8oqWj_IziEM1bhyP-7WhvX92WvG-Ng21QEilzKK8YaFG0bIZniIzwidP6Ffhi8ykXlZpOkd-r1vgLkb7xiAblxI332-QCVYDaBRJ-Jd1PhxsKUrmDimhbbR9wKj7ffv4clai2UlkVAt6Q/s1600/carabadalona.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 212px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8oqWj_IziEM1bhyP-7WhvX92WvG-Ng21QEilzKK8YaFG0bIZniIzwidP6Ffhi8ykXlZpOkd-r1vgLkb7xiAblxI332-QCVYDaBRJ-Jd1PhxsKUrmDimhbbR9wKj7ffv4clai2UlkVAt6Q/s320/carabadalona.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5485551608555761698" /></a><br />Un artista cubà que viu a Nova York, Jorge Rodríguez-Gerada, ha fet un mural de 400 metres quadrats en un edifici del barri de Sant Crist de Badalona. És una cara, i està feta amb fotografies dels 34 barris de la ciutat. A la seva <a href="http://www.artjammer.com/">web</a> hi ha altres treballs que ha fet. Guapíssim!Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-14447111016659401012010-06-12T07:44:00.005+02:002010-06-12T07:56:38.521+02:00Un nou graffiti al barri<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVkXq9esTDU7nCut0Yqif9ant8BLo1x1gHioQg2hRn0ao8ebZRlmRxfh86iojh8vEnInS7uNjYyPuuxe3FzOTllnVDjmSyrwZ3aDhHlOvjFDpZPS_XM39sChb-hrEVI0TcuPQ3w49Ve1Wc/s1600/geisha.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVkXq9esTDU7nCut0Yqif9ant8BLo1x1gHioQg2hRn0ao8ebZRlmRxfh86iojh8vEnInS7uNjYyPuuxe3FzOTllnVDjmSyrwZ3aDhHlOvjFDpZPS_XM39sChb-hrEVI0TcuPQ3w49Ve1Wc/s320/geisha.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5481761828348838450" /></a><br />Al carrer Amílcar ha aparegut un nou graffiti, una geisha, "dona que dedica la seva vida a les arts tradicionals japoneses", <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Geisha">segons diu</a> la Viquipèdia, tot i jo que tenia entès que era una prostituta de les fines, segons "Memòries d'una geisha", un llibre d'Arthur Golden del qual se'n va fer una pel·lícula. Trobo el dibuix preciós, he pensat fins i tot d'imprimir-lo en format gran i penjar-lo a casa. <br /><br />Infringiré el copyright, si faig això? En teoria sí, perquè copiaré una obra original sense pagar-ne els drets a l'artista. Però, d'altra banda, l'autor ha deixat l'obra al carrer perquè tothom en gaudeixi. <br /><br />Aquest mateix graffiti, que té el fons vermell al carrer Amílcar, l'he vist només amb negre i fons blanc a la ronda Guinardó, al costat de casa.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-52297647822039931882010-06-08T21:52:00.006+02:002010-06-08T22:13:18.200+02:00La grip A i el conflicte d'interessos<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpbQ2_o3D0nl7F4EtTccGIXQawvoXKYlVeRZybxSPchCmdR9x0sTgwtgpYTPCm8Q6TGZ3NarrT5kBscxME2tp3gWLotrIthwyIu_GTHv6juzRB80s1W2FXDhdjgeo9kexE5mSphYBOPqUL/s1600/gripaok.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 193px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpbQ2_o3D0nl7F4EtTccGIXQawvoXKYlVeRZybxSPchCmdR9x0sTgwtgpYTPCm8Q6TGZ3NarrT5kBscxME2tp3gWLotrIthwyIu_GTHv6juzRB80s1W2FXDhdjgeo9kexE5mSphYBOPqUL/s320/gripaok.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5480498018480389282" /></a><br />L'epidèmia massiva de Grip A que havien pronosticat l'Organització Mundial de la Salut (<a href="http://www.who.int/en/">OMS</a>) i un bon nombre de governs no va materialitzar-se, afortunadament. Tot i el bombardeig de missatges atemoridors cap a la població que van fer els mitjans de comunicació i les institucions de salut públiques, molts ciutadans eren escèptics respecte de la perillositat del nou virus. Ara hem sabut el que molts sospitaven. L'OMS <a hrefr="http://www.bmj.com/cgi/content/short/340/jun03_4/c2912?q=w_ga_mpopular">va exagerar</a> sobre el risc que representava, segons que ha publicat el <a href="http://www.bmj.com/">British Medical Journal</a>, una de les revistes mèdiques més prestigioses. Un bon nombre d'assessors de l'OMS en la grip A havien rebut diners de laboratoris farmacèutics com <a href="http://www.who.int/en/">Roche</a> i GlaxoSmithKline (<a href="http://www.gsk.com/">GSK</a>). Curiosament, totes dues companyies comercialitzen antivirals, el Tamiflu, Roche, i Relenza, GSK. Les farmacèutiques van fer-se d'or arrel de la Grip A: les tres més importants van vendre més de 179 milions de dosis de la vacuna en els últims mesos, segons l'Agència Europea del Medicament. Només se n'han fet servir una cinquena part.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-81996189061159477282010-06-02T23:18:00.004+02:002010-06-02T23:30:33.264+02:00Un pastís d'autobús<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9LBj_ssATkm1WxQ3kGmda_bF4Crm7ZatErAsJp6pci8ZRv6LD4sx7GnHnUNqazoi8EuEPSeAyQyyyFV-xkSf8p_5Gxie4JmSwSKr6pA3ggY1D407Y9Mbj4xIbrzy1YKO69XXS7z_DUyUk/s1600/autobuspastis.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 191px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9LBj_ssATkm1WxQ3kGmda_bF4Crm7ZatErAsJp6pci8ZRv6LD4sx7GnHnUNqazoi8EuEPSeAyQyyyFV-xkSf8p_5Gxie4JmSwSKr6pA3ggY1D407Y9Mbj4xIbrzy1YKO69XXS7z_DUyUk/s320/autobuspastis.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5478291869006851026" /></a><br />Quan era petita, no se celebraven aniversaris al parc. Potser perquè vivia en un poblet, on totes les cases tenien pati o jardí, i les festes es feien allà. Ara visc a Barcelona, i les festes ja no seran meves. Les meves filles tindran aniversaris als <a href="http://w3.bcn.cat/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,375670355_376776313_1_711871393_detall,00.html?accioPJ=detall">parcs</a>. Amb globus, entrepans de Nocilla, sucs de fruita, i moltes amigues i mames convidades. I, com les modes, els pastissos també canvien. L'altre dia en vam veure un que tenia forma de tren. La meva filla gran m'ha demanat un autobús de dos pisos pel seu aniversari.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-2402899300654953882010-05-30T22:39:00.003+02:002010-06-01T07:20:20.790+02:00Primavera<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi96GpdrUmimCle_J0i55hwEWnUGYDHixDs1pE8cVhtxLba4S3a_Wr9Edj3ZBSX2BCwds56vz1g8Yw4mLgaxEH-WewguserROv2Xhk12upTHfUsT2vNP8LDdQorKsBDm5pfz4qicQV3AMDa/s1600/continguts+tel%C3%A8fon+115.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi96GpdrUmimCle_J0i55hwEWnUGYDHixDs1pE8cVhtxLba4S3a_Wr9Edj3ZBSX2BCwds56vz1g8Yw4mLgaxEH-WewguserROv2Xhk12upTHfUsT2vNP8LDdQorKsBDm5pfz4qicQV3AMDa/s200/continguts+tel%C3%A8fon+115.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477169394697994306" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNg3e0STjZGV2rErAVYrQKv2-eLXynSx9VfD5byczmsZDAnubf_L7sXwopvpLFvMFZC_9Utj186D6c1kAJ454Pe5lYRsYS_1u51mw1ImfGUUddToYYa2p6Ryp2xJMaCeYVeraG50Fx6Rxb/s1600/continguts+tel%C3%A8fon+117.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNg3e0STjZGV2rErAVYrQKv2-eLXynSx9VfD5byczmsZDAnubf_L7sXwopvpLFvMFZC_9Utj186D6c1kAJ454Pe5lYRsYS_1u51mw1ImfGUUddToYYa2p6Ryp2xJMaCeYVeraG50Fx6Rxb/s200/continguts+tel%C3%A8fon+117.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477169392213767634" /></a><br />Diumenge al vespre. Destrossada per una nit de festa musical al <a href="http://www.primaverasound.com/">Primavera Sound</a>... però feliç. Concerts preferits: <a href="http://www.thecharlatans.net/">Charlatans</a>, amb el carismàtic però tímid <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Tim_Burgess">Tim Burgess</a>, que semblava deu anys més jove que els seus companys. <a href="http://www.loopz.co.uk/">Orbital</a>, mestres incombustibles de la música electrònica, amb un públic completament entregat. <a href="http://florenceandthemachine.net/">Florence and the Machine</a>, malgrat ser una còpia gairebé calcada de Björk. <br /><br />Ah, també ho dic, encara que em posi vermella, ens ho vam passar pipa amb els <a href="http://www.petshopboys.co.uk/">Pet Shop Boys</a>, tot i que no els escoltava des de l'adolescència. Van convertir el Fòrum en una disco dels 80: que cheesy!... però que divertit!<br /><br />Per cert, quina enganyifa "l'escenari" Ray-Ban unplugged! Una carpa minúscula amb un aparador ple d'ulleres d'aquesta marca. L'actuació unplugged dels Charlatans, molt esperada, va durar set minuts de rellotge. Dues cançons, per ser més exactes. En Tim Bergess es va haver de posar unes ulleres Ray-Ban per cantar. Suposo que és una manera de fer diners com una altra. I si el grup ha llançat l'últim disc gratis a Internet, entenc que es prestin a muntatges com aquests. D'algun lloc han de cobrar. Però que l'organització no posi al programa concert unplugged dels Charlatans. Allò fou pura propaganda!Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-8143376367765558872010-04-13T21:30:00.005+02:002010-04-13T21:52:21.630+02:00Vidres blaus contra heroïnòmans<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8wjjRUp63toA5kmrIQElntYIP9k46Fxba3wCRkjI5GL75JAzdiSbvPnXTyHTIdfXMQVglURxo8J7Fd4fvWCdspkPQkfL734N0eH3W33OgWjMODip6S_EE8OjRiH492e-bZ8qQ0MUVQQYd/s1600/blueglass.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8wjjRUp63toA5kmrIQElntYIP9k46Fxba3wCRkjI5GL75JAzdiSbvPnXTyHTIdfXMQVglURxo8J7Fd4fvWCdspkPQkfL734N0eH3W33OgWjMODip6S_EE8OjRiH492e-bZ8qQ0MUVQQYd/s200/blueglass.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5459710485120233186" /></a><br />Per les vacances de Setmana santa vam ser a Gal·les, i en Liam i jo ens vam escapar un parell de dies a Londres. Vam agafar el tren a <a href="http://www.newport.gov.uk/_dc/index.cfm">Newport</a> (Casnewydd), a prop de la frontera amb Anglaterra. És una ciutat que en el passat vivia de la indústria minera i del trànsit portuari, però ara no passa per un bon moment econòmic, i això es nota amb l'índex de criminalitat i de drogaddicció. Mentre esperàvem l'arribada del tren, en Liam em va cridar l'atenció sobre els lavabos públics. "Have you seen this blue glass on top of the toilets?", em va dir. Sí, vaig veure que la part superior dels lavabos era de vidre d'un color blavós. "Per a què serveix?", vaig demanar. La resposta no me l'esperava. L'objectiu és que els heroïnòmans no s'hi punxin, amb els vidres blaus se'ls fa impossible de trobar les venes.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-12108198837711897362010-02-12T11:40:00.003+01:002010-02-12T11:44:30.034+01:00El cost de sobreviure amb la sidaAl <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp3.blogger.com/_Y4wwguL2xsE/R4KJfClLQDI/AAAAAAAAADU/-i0F_8KNjRA/s1600-h/hollowayok.gif"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp3.blogger.com/_Y4wwguL2xsE/R4KJfClLQDI/AAAAAAAAADU/-i0F_8KNjRA/s200/hollowayok.gif" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152832090027016242" /></a><br />El <a href="http://www.nytimes.com">New York Times</a> he trobat un <a href="http://www.nytimes.com/2008/01/06/health/06HIV.html?_r=2&adxnnl=1&oref=slogin&pagewanted=1&adxnnlx=1199736025-R97XAH2u+3iwbp4JLOw82w">reportatge</a> commovedor sobre el cost de sobreviure amb la sida. Els portadors d’aquesta malaltia, esdevinguda crònica als països rics, han de viure amb un estat de salut extremadament fràgil i una qualitat de vida molt baixa, principalment pels efectes secundaris dels potents medicaments que es prenen. Un dels casos que retrata el reportatge és el de John Holloway, un home de 59 anys a qui en fa vint li van diagnosticar la malaltia. A la seva edat, té més problemes de salut que el seu pare, de 84. Holloway pateix una llista llarga de malalties: obstrucció pulmonar crònica, diabetis, insuficiència renal, úlcera, depressió, càncer rectal i els efectes permanents del trencament d’un maluc. <br /><br />Un altre home, aquest de 69 anys, ha patit múltiples atacs de cor i s’ha hagut de sotmetre a tres operacions en aquest muscle. El seu metge creu més probable que el mati el cor que no pas la sida. <br /><br />És la primera onada de malalts de sida que han aconseguit arribar a la seixantena, que fa algunes dècades que conviuen amb la malaltia gràcies als retrovirals, els medicaments que van aconseguir que infectar-se amb el VIH deixés de ser mortal. Però a quin cost? La pregunta, que pot escandalitzar algunes persones, la plantegen ara en veu alta científics, metges i pacients.<br /><br />The New York Times: <a href="http://www.nytimes.com/2008/01/06/health/06HIV.html?_r=2&adxnnl=1&oref=slogin&pagewanted=1&adxnnlx=1199736025-R97XAH2u+3iwbp4JLOw82w">AIDS Patients Face Downside of Living Longer</a> (Jane Gros).Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-63730274617373702282010-01-31T07:37:00.005+01:002010-02-01T06:39:14.162+01:00El dia que vaig dur la Nawal al-Sadawi al Corte Inglés<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghUsK-gzgRjDqlfGcLh7cpJ0xvcBF4oaWnP3qSDwf69SfHdvRan-j-SJL7_PzRkFjI1YsTB8pgKUQ1ZR_A1gT3WCEFfnMm_PQKR6Z90OKknWtMdNnvyC5dnwiuDl-s2XzlGGk7I8kIIUIA/s1600-h/teresainawal1.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 160px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghUsK-gzgRjDqlfGcLh7cpJ0xvcBF4oaWnP3qSDwf69SfHdvRan-j-SJL7_PzRkFjI1YsTB8pgKUQ1ZR_A1gT3WCEFfnMm_PQKR6Z90OKknWtMdNnvyC5dnwiuDl-s2XzlGGk7I8kIIUIA/s200/teresainawal1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5432806545979425186" /></a><br />Com a periodista, una de les <a href="http://www.vilaweb.tv/200605/nawal">entrevistes</a> que recordo amb més afecte és la que vaig fer, amb la companya <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/desficiosa">Apòstata</a>, a l’escriptora egípcia <a href="http://www.nawalsaadawi.net/">Nawal al-Sadawi</a>. Vam quedar en un hotelet situat en un carreró que comunica amb la plaça Sant Jaume, jo estava embarassada de la Clara. Estava molt emocionada de poder fer aquesta entrevista, n’havia llegit uns quants llibres i m'agradava molt. Va parlar clar, com sempre. El capitalisme salvatge, el mercat lliure i el poder de les multinacionals han fet augmentar la pobresa. I la pobresa és la llavor del fonamentalisme i el fanatisme religiós, que torna a estendre’s arreu. Després de l’entrevista, la Nawal va demanar-nos si la podríem acompanyar a comprar per la ciutat, i jo em vaig oferir ràpidament. Després del seu discurs anticapitalista semblava una contradicció, però em va dir que havia de comprar un bikini per a la seva filla, que li havia demanat. A Egipte, és clar, no hi havia gaire oferta. <br /><br />Vam sortir de l’hotel i vam començar a caminar, tot parlant. Em semblava ser en una mena de somni o en un film de ficció. Què hi feia jo, passejant per Barcelona, amb una de les escriptores que més admirava? Mentre conversàvem, anava pensant on podríem comprar un bikini. Després d’entrar en unes quantes botigues de roba interior i de no trobar res que li fes peça (tot era massa modern) vam enfilar el portal de l’Àngel. Eureka! vaig pensar, al Corte Inglés potser hi hauria alguna cosa del seu gust. Vaig veure que a l'Al-Sadawi li agradava tan poc com jo això de córrer botigues. Mentre pujàvem al tercer pis amb les escales mecàniques em va dir: ‘Per la teva filla hauràs de fer moltes coses que no t'agraden…' Tampoc no en vam trobar cap aquí, tots tenien massa poca roba per a poder-los portar a Egipte. Una mica decebudes, vam tornar caminant cap a l’hotel. Em va agrair molt la companyia i l’ajuda, i jo vaig agrair-li molt que fos una escriptora tan valenta i meravellosa.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-86648385126502556782010-01-08T14:53:00.004+01:002010-01-08T15:13:41.831+01:00Aquests insectes succionadors i hematòfags!Fa 3000 anys que van arribar als nostres caps, sense intenció d'abandonar-los. Fins el 1939 no es va trobar un remei eficaç per matar-los, el clorofenotà o DDT (avui prohibit). Ara, es tracten amb <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Permetrina">permetrina</a>, ja sigui en xampú, solució alcohòlica o crema. Però no és fàcil desfer-se'n, els seus ous s'enganxen als cabells com si fossin cola, i tard o d'hora es tornen a reproduir. Parlo dels polls, aquests insectes que ens xupen la sang (literalment) i que parasiten exclusivament en nosaltres, l'espècie humana. <br /><br><br />Tres mesos després de començar l'escola, en va agafar la meva petita i, del seu cap, van saltar cap al meu, aprofitant algun petó o abraçada. Hem passat mitges festes de Nadal amb locions i xampús per exterminar-los: ho hem aconseguit, però ha estat dura la batalla. Un comentari al vol del meu pare em va fer reflexionar. 'Això, els mateixos que fabriquen els xampús els deuen portar a les escoles...' Doncs, podria ser. Si els matéssim del tot, de què viurien els fabricants?Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-336307442258409932009-12-27T06:28:00.006+01:002009-12-27T07:00:38.502+01:00Gràcies, biblioteques!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyd4xDcimbWQ8BT8uomQT59jvKiKBO1t7bmd3kgdETFSq9H-dH5ghY847C2w1mR_rD9-NMXPUrZADxq3AY7D4BbbbZtvyXKEH3ne5GCLaDitIPyZa4iEoXJOYkl9AGFCmAhLjRyJ_DWuTi/s1600-h/Coberta_Quatre+contes+russos.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 138px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyd4xDcimbWQ8BT8uomQT59jvKiKBO1t7bmd3kgdETFSq9H-dH5ghY847C2w1mR_rD9-NMXPUrZADxq3AY7D4BbbbZtvyXKEH3ne5GCLaDitIPyZa4iEoXJOYkl9AGFCmAhLjRyJ_DWuTi/s200/Coberta_Quatre+contes+russos.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5419789816560860034" /></a><br />Les <a href="http://www.diba.es/biblioteques/">biblioteques de la Diputació de Barcelona</a> han regalat aquestes festes de Nadal un llibre petit i deliciós: <a href="http://www.diba.es/biblioteques/especials/nadal2009/llibrenadal.asp">'Quatre contes russos'</a>, una obra amb històries d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Aleksandr_Puixkin">Alexandr Puixkin</a>, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Anton_Chekhov">Anton Txèkhov</a>, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Isaak_Babel">Isaak Bàbel</a> i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Nina_Berberova">Nina Berberova</a>, amb introducció de <a href="http://www.acceso.com/display_release.html?id=20801">Mònica Zgustova</a>. Els russos han cultivat l'art del conte des de sempre, i hi han excel·lit. Una prova n'és que contes escrits dos segles enrere continuen frescos i arribant al lector amb intensitat. <br /><br />Els clàssics rusos entenien el seu ofici com un compromís amb la societat, un compromís que els va portar a oposar-se al poder i a assumir-ne les conseqüències (després de la revolució bolxevica de 1917 molts es van haver d'exil·liar). És per això que aquests quatre contes donen respostes ètiques i filosòfiques: Puixkin (1799-1837) reflexiona sobre la inutilitat de la venjança; Txèkhov (1860-1904) sobre les febleses de l'home; Isaak Bàbel (1894-1941), mort al gulag estanilista, sobre la mort d'una cultura per la guerra civil desencadenada després de la revolució; Nina Berberova (1901-1993), que va viure a diferents ciutats europees per la persecució a què fou exposada, hi descriu la vida desarrelada dels exiliats russos. Les biblioteques l'han tornat a encertar. Em sembla que l'any passat van regalar un recull de textos de Maria Àngels Anglada, que també fou un regal de Nadal excel·lent. <br /><br />Una vegada polits els russos, ja puc començar els llibres que em va cagar el tió: The shock doctrine, de <a href="http://www.naomiklein.org/main">Naomi Klein</a>, i 'Letter to my daughter', de <a href="http://mayaangelou.com/">Maya Angelou</a>, dues dones que prometen.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-27531132199444426472009-12-04T12:55:00.004+01:002009-12-04T13:08:57.457+01:00M'encanta: Pink stinks!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDIFs7SQqldWos7rQTflwEBaWCH6cA4eJHeoSKntLLybBv3XnzeeIWMsUY9XjhSSyqkptyocBJzU609nLBnJcZv1WRUutyZlQ2PYuN1zBLwveLRVSfnQEtVHm4KRhwx6XMrYJlgAi5B6Ws/s1600-h/pinkstinks.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 173px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDIFs7SQqldWos7rQTflwEBaWCH6cA4eJHeoSKntLLybBv3XnzeeIWMsUY9XjhSSyqkptyocBJzU609nLBnJcZv1WRUutyZlQ2PYuN1zBLwveLRVSfnQEtVHm4KRhwx6XMrYJlgAi5B6Ws/s200/pinkstinks.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5411351828113482498" /></a><br />Per fi! Unes mares que, com jo, odien el món de princesetes, barbies i foteses de color rosa que els fabricants de joguines dissenyen pensant en les nenes. Per què les seves joguines han d'invocar un món d'estúpides princeses que no són res sense el seu príncep? O bé han de jugar a ser mames, la màxima preocupació de les quals és vestir els fillets de blau o rosa i sortir al parc a presumir de l'últim model de cotxet. Dues mares angleses, Abbi i Emma More, han endegat una campanya contra 'la cultura del rosa', <a href="http://www.pinkstinks.co.uk/campaign.php">'Pink stinks'</a> ('El rosa fa pudor'), una cultura basada en la bellesa per davant de la intel·ligència, i que encoratja les nenes a pensar en un futur rosa, en què, una vegada casades amb el príncep, ja hauran acomplert l'objectiu vital. Sí, la revolució contra el rosa ja és aquí!Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2145849760698159404.post-41317682163588856112009-11-27T07:30:00.005+01:002009-11-27T10:19:26.308+01:00Freenet, l'altra cara d'internet<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ14ZrgZNBH8cSrxC4zcpFPAu0p-yYr3MavS2Odei_U7UZV3bqdWNK_yG1bBaC0aUy9GqhbDSMxRrnVDTlRpr7dGsvTQgdWzGN0gahU1xGCyUqsXV0Tcq4PtM7PugHE-5W0O_SufFqCWwa/s1600/freenet.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 120px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ14ZrgZNBH8cSrxC4zcpFPAu0p-yYr3MavS2Odei_U7UZV3bqdWNK_yG1bBaC0aUy9GqhbDSMxRrnVDTlRpr7dGsvTQgdWzGN0gahU1xGCyUqsXV0Tcq4PtM7PugHE-5W0O_SufFqCWwa/s200/freenet.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5408668823861828258" /></a><br /><a href="http://blog.locut.us/">Ian Clarke</a>, un irlandès que fa catorze anys arribava a la Universitat d’Edimburg per estudiar informàtica i intel•ligència artificial, va crear, per a la seva tesi, una nova i revolucionària manera de fer servir internet sense deixar traça. Amb l'invent, un programa que es pot descarregar gratis, hom pot navegar per la xarxa amb total anonimat: és la internet anomenada Freenet. En aquest <a href="http://www.guardian.co.uk/technology/2009/nov/26/dark-side-internet-freenet">article</a> de The Guardian se’ns explica que l’univers web és de 400 a 550 vegades més gran que la coneguda com a world wide web i que els cercadors només cerquen el 0,03% de les pàgines webs existents. Aquesta llibertat és genial en països on no hi ha llibertat d’expressió i els ciberactivistes són tractats com a criminals, com ara la Xina. Tot i que el Freenet és una de les webs prohibides en aquest país, la gent s’espavila per trobar-la. Per ara, ja s’han descarregat dos milions de còpies del programa, principalment a Europa i els Estats Units. <br /><br><br />Ara bé, la Freenet també pot ser el paradís de criminals de tot tipus, que fan servir la xarxa com a mitjà per a l’activitat delictiva. L’associació criminal Russian Business Network (RBN), per exemple, lloga webs a pedòfils, estafadors, fabricants de virus i d’spam. És el preu de la llibertat total.<br /><br><br />Clarke, des del seu bloc, opina de l’article escrit per The Guardian i diu que modificar la Freenet per poder identificar els criminals és anar contra els seus principis: la llibertat total de comunicació, diu, implica que es comuniquin idees i informació que no ens agradin.Teresa Bauhttp://www.blogger.com/profile/16307067779544951577noreply@blogger.com0