22/6/10

La cara de Badalona


Un artista cubà que viu a Nova York, Jorge Rodríguez-Gerada, ha fet un mural de 400 metres quadrats en un edifici del barri de Sant Crist de Badalona. És una cara, i està feta amb fotografies dels 34 barris de la ciutat. A la seva web hi ha altres treballs que ha fet. Guapíssim!

12/6/10

Un nou graffiti al barri


Al carrer Amílcar ha aparegut un nou graffiti, una geisha, "dona que dedica la seva vida a les arts tradicionals japoneses", segons diu la Viquipèdia, tot i jo que tenia entès que era una prostituta de les fines, segons "Memòries d'una geisha", un llibre d'Arthur Golden del qual se'n va fer una pel·lícula. Trobo el dibuix preciós, he pensat fins i tot d'imprimir-lo en format gran i penjar-lo a casa.

Infringiré el copyright, si faig això? En teoria sí, perquè copiaré una obra original sense pagar-ne els drets a l'artista. Però, d'altra banda, l'autor ha deixat l'obra al carrer perquè tothom en gaudeixi.

Aquest mateix graffiti, que té el fons vermell al carrer Amílcar, l'he vist només amb negre i fons blanc a la ronda Guinardó, al costat de casa.

8/6/10

La grip A i el conflicte d'interessos


L'epidèmia massiva de Grip A que havien pronosticat l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i un bon nombre de governs no va materialitzar-se, afortunadament. Tot i el bombardeig de missatges atemoridors cap a la població que van fer els mitjans de comunicació i les institucions de salut públiques, molts ciutadans eren escèptics respecte de la perillositat del nou virus. Ara hem sabut el que molts sospitaven. L'OMS va exagerar sobre el risc que representava, segons que ha publicat el British Medical Journal, una de les revistes mèdiques més prestigioses. Un bon nombre d'assessors de l'OMS en la grip A havien rebut diners de laboratoris farmacèutics com Roche i GlaxoSmithKline (GSK). Curiosament, totes dues companyies comercialitzen antivirals, el Tamiflu, Roche, i Relenza, GSK. Les farmacèutiques van fer-se d'or arrel de la Grip A: les tres més importants van vendre més de 179 milions de dosis de la vacuna en els últims mesos, segons l'Agència Europea del Medicament. Només se n'han fet servir una cinquena part.

2/6/10

Un pastís d'autobús


Quan era petita, no se celebraven aniversaris al parc. Potser perquè vivia en un poblet, on totes les cases tenien pati o jardí, i les festes es feien allà. Ara visc a Barcelona, i les festes ja no seran meves. Les meves filles tindran aniversaris als parcs. Amb globus, entrepans de Nocilla, sucs de fruita, i moltes amigues i mames convidades. I, com les modes, els pastissos també canvien. L'altre dia en vam veure un que tenia forma de tren. La meva filla gran m'ha demanat un autobús de dos pisos pel seu aniversari.

30/5/10

Primavera



Diumenge al vespre. Destrossada per una nit de festa musical al Primavera Sound... però feliç. Concerts preferits: Charlatans, amb el carismàtic però tímid Tim Burgess, que semblava deu anys més jove que els seus companys. Orbital, mestres incombustibles de la música electrònica, amb un públic completament entregat. Florence and the Machine, malgrat ser una còpia gairebé calcada de Björk.

Ah, també ho dic, encara que em posi vermella, ens ho vam passar pipa amb els Pet Shop Boys, tot i que no els escoltava des de l'adolescència. Van convertir el Fòrum en una disco dels 80: que cheesy!... però que divertit!

Per cert, quina enganyifa "l'escenari" Ray-Ban unplugged! Una carpa minúscula amb un aparador ple d'ulleres d'aquesta marca. L'actuació unplugged dels Charlatans, molt esperada, va durar set minuts de rellotge. Dues cançons, per ser més exactes. En Tim Bergess es va haver de posar unes ulleres Ray-Ban per cantar. Suposo que és una manera de fer diners com una altra. I si el grup ha llançat l'últim disc gratis a Internet, entenc que es prestin a muntatges com aquests. D'algun lloc han de cobrar. Però que l'organització no posi al programa concert unplugged dels Charlatans. Allò fou pura propaganda!

13/4/10

Vidres blaus contra heroïnòmans


Per les vacances de Setmana santa vam ser a Gal·les, i en Liam i jo ens vam escapar un parell de dies a Londres. Vam agafar el tren a Newport (Casnewydd), a prop de la frontera amb Anglaterra. És una ciutat que en el passat vivia de la indústria minera i del trànsit portuari, però ara no passa per un bon moment econòmic, i això es nota amb l'índex de criminalitat i de drogaddicció. Mentre esperàvem l'arribada del tren, en Liam em va cridar l'atenció sobre els lavabos públics. "Have you seen this blue glass on top of the toilets?", em va dir. Sí, vaig veure que la part superior dels lavabos era de vidre d'un color blavós. "Per a què serveix?", vaig demanar. La resposta no me l'esperava. L'objectiu és que els heroïnòmans no s'hi punxin, amb els vidres blaus se'ls fa impossible de trobar les venes.

12/2/10

El cost de sobreviure amb la sida

Al
El New York Times he trobat un reportatge commovedor sobre el cost de sobreviure amb la sida. Els portadors d’aquesta malaltia, esdevinguda crònica als països rics, han de viure amb un estat de salut extremadament fràgil i una qualitat de vida molt baixa, principalment pels efectes secundaris dels potents medicaments que es prenen. Un dels casos que retrata el reportatge és el de John Holloway, un home de 59 anys a qui en fa vint li van diagnosticar la malaltia. A la seva edat, té més problemes de salut que el seu pare, de 84. Holloway pateix una llista llarga de malalties: obstrucció pulmonar crònica, diabetis, insuficiència renal, úlcera, depressió, càncer rectal i els efectes permanents del trencament d’un maluc.

Un altre home, aquest de 69 anys, ha patit múltiples atacs de cor i s’ha hagut de sotmetre a tres operacions en aquest muscle. El seu metge creu més probable que el mati el cor que no pas la sida.

És la primera onada de malalts de sida que han aconseguit arribar a la seixantena, que fa algunes dècades que conviuen amb la malaltia gràcies als retrovirals, els medicaments que van aconseguir que infectar-se amb el VIH deixés de ser mortal. Però a quin cost? La pregunta, que pot escandalitzar algunes persones, la plantegen ara en veu alta científics, metges i pacients.

The New York Times: AIDS Patients Face Downside of Living Longer (Jane Gros).