M'ha impressionat la història de la Inés. Sóc la primera a arribar a la redacció, quan encara és fosc, i ella ja hi és netejant terres i taules. És a la quarantena, però sembla més jove. Ens hem anat coneixent i, a poc a poc, ens hem explicat les vides. La meva és relativament convencional i gens dura en comparació amb la seva. Té tres filles i és vídua. Va tenir la primera als 17 anys, i als 24 ja havia parit la tercera. Poc després, se li va morir l'home de càncer, deixant deutes i una família per pujar. Va quedar sola amb tres nenes, la més gran de set anys, i ella sola per a alimentar-les. Abans tenien negocis de restauració, però les coses no van anar bé, i ara es dedica a netejar oficines. La seva filla gran, de vint-i-pocs anys, és mare soltera, i ella lluita per mantenir a tothom. És una dona espavilada, treballadora i, sobretot, molt positiva. Carrega les piles conèixer gent com ella.
