11/9/07

Créixer a l'asfalt


Llegeixo a l’entrevista de La Contra que els nens volen espai per jugar. Però no espais com ludoteques, o les àrees infantils dels parcs, tancades amb pany i clau. Ni tan sols la seva habitació. Volen espai verd, arbres per enfilar-s’hi i places per jugar a pilota. Això és tan difícil en una ciutat com Barcelona! El nombre d’espais verds és senzillament ridícul, i el poc que hi ha sovint és ple de cagarades de gos. És difícil ser nen en una ciutat… però a vegades no es pot triar.

Em sap greu, perquè la meva filla creixerà en una ciutat de prop de dos milions d’habitants, bruta, sorollosa i amb veïns d'escala que s'ignoren mútuament. Jo ho vaig fer en un poble on no arribàvem a dos mil i amb tot l’espai verd del món. Amb les germanes i els veïns vam jugar al carrer tant com vam voler. Haver crescut envoltada de camps i arbres és una sort.

Cap comentari: