Abans d’escoltar-la ja en sabia les intimitats. En parlen les revistes: drogaaddicta, alcohòlica, anorèxica… Però tota aquesta porqueria que escup la premsa es queda en no res quan li escoltes la veu. És una cantant sublim, amb una veu preciosa, poderosa, negra, amb una ànima que em recorda la Nina Simone. Ha arribat l’Amy Winehouse, i espero que faci molts més àlbums. I concerts. Mataria per veure-la en directe.
Nascuda en un barri de Londres de família jueva, la música la va captivar de ben aviat. Amb deu anys va formar un grup de rap, als tretze ja tocava la guitarra, i als dinou ja tenia editat un àlbum, ‘Frank’, on hi va escriure totes les cançons. L’octubre passat va llançar ‘Back to Black’, un àlbum que va composar amb sis mesos, segons ha explicat. Una de les cançons del disc és ‘Rehab’, on es nega, cantant, a fer cas a tothom que li recomana que abandoni els seus hàbits tòxics. El seu, ‘No!, no!, no!’, posa la pell de gallina. Una altra cançó, ‘I told you I was trouble’, sembla també un retrat de la seva vida tempestuosa.
Em vaig acabar de convèncer que aquesta cantant faria història amb la recomanació que en feia ahir en Joan de Sagarra al seu article dominical de La Vanguardia.
1 comentari:
A mi m encanta,no sabia aquesta afinitat amb mi,avui volia penjar una de les cançons del seu disc Frank pero no funciona goear,tambe esta molt be la versio feta amb marc Ronson del Valeriee
Publica un comentari a l'entrada