Fins als nassos de la pluja

Ara seré políticament incorrecta i diré el que és pecat dir, en aquest ambient mediàtic i popular que fa pressió psicològica a tothom per estalviar aigua i per desitjar que plogui. No queda bé que ho digui, però ho dic: N’estic fins al nassos de la pluja! Tot el sant dia tancada a casa amb la nena, que els caps de setmana es desperta a les sis del matí i que al cap de dues hores ja està tipa de totes les joguines i dvd’s. Vol sortir al carrer, i jo també, no suporto estar-me a casa tot el sant dia. Ahir vam sortir amb pluja i tot, ben equipats amb botes d’aigua i impermeables, però vam quedar xops com ànecs i vam haver de tornar. I l’endemà, un bon refredat.