M’encanten els carrers amb noms d’escriptors. Va donar la casualitat que el pis de Maó on vam passar les vacances, a casa la meva germana, era al costat del carrer d’Albert Camus, un dels autors que em va impactar i amb els quals més intensament he viscut la literatura. Va ser deliciós descobrir-lo. En Camus, premi Nobel el 1957, tenia ascendència menorquina, la seva mare era néta d’immigrants d’aquesta illa establerts a Alger. A més d’escriptor, va ser filòsof i periodista, i va militar a favor dels drets humans. Un exemple que l’honora: quan el 1952 l’ONU va acceptar l’entrada d'un estat espanyol governat per un feixista, Camus va dimitir de la feina que feia a l’UNESCO. Aquest home a qui li encantava el futbol es va morir jove, amb quaranta-set anys i d’accident de cotxe. Portava el bitllet de tren a la butxaca, que és com pensava fer el trajecte, però finalment s’hi va repensar.
3 comentaris:
A mi també m'agrada molt! Imagina... vam tenir a casa un conill i... li vam posar Camus!
:)
Ei hola Baiasca!
Fins a la tornada! (bueno, igual ens veiem abans a les festes de Gràcia, hi passarem alguna hora)
:)
es ple de casualitats la vida fins a la seva fi
Publica un comentari a l'entrada