M'encanta: Pink stinks!

Per fi! Unes mares que, com jo, odien el món de princesetes, barbies i foteses de color rosa que els fabricants de joguines dissenyen pensant en les nenes. Per què les seves joguines han d'invocar un món d'estúpides princeses que no són res sense el seu príncep? O bé han de jugar a ser mames, la màxima preocupació de les quals és vestir els fillets de blau o rosa i sortir al parc a presumir de l'últim model de cotxet. Dues mares angleses, Abbi i Emma More, han endegat una campanya contra 'la cultura del rosa', 'Pink stinks' ('El rosa fa pudor'), una cultura basada en la bellesa per davant de la intel·ligència, i que encoratja les nenes a pensar en un futur rosa, en què, una vegada casades amb el príncep, ja hauran acomplert l'objectiu vital. Sí, la revolució contra el rosa ja és aquí!

Freenet, l'altra cara d'internet

Ian Clarke, un irlandès que fa catorze anys arribava a la Universitat d’Edimburg per estudiar informàtica i intel•ligència artificial, va crear, per a la seva tesi, una nova i revolucionària manera de fer servir internet sense deixar traça. Amb l'invent, un programa que es pot descarregar gratis, hom pot navegar per la xarxa amb total anonimat: és la internet anomenada Freenet. En aquest article de The Guardian se’ns explica que l’univers web és de 400 a 550 vegades més gran que la coneguda com a world wide web i que els cercadors només cerquen el 0,03% de les pàgines webs existents. Aquesta llibertat és genial en països on no hi ha llibertat d’expressió i els ciberactivistes són tractats com a criminals, com ara la Xina. Tot i que el Freenet és una de les webs prohibides en aquest país, la gent s’espavila per trobar-la. Per ara, ja s’han descarregat dos milions de còpies del programa, principalment a Europa i els Estats Units.


Ara bé, la Freenet també pot ser el paradís de criminals de tot tipus, que fan servir la xarxa com a mitjà per a l’activitat delictiva. L’associació criminal Russian Business Network (RBN), per exemple, lloga webs a pedòfils, estafadors, fabricants de virus i d’spam. És el preu de la llibertat total.


Clarke, des del seu bloc, opina de l’article escrit per The Guardian i diu que modificar la Freenet per poder identificar els criminals és anar contra els seus principis: la llibertat total de comunicació, diu, implica que es comuniquin idees i informació que no ens agradin.

El Guinardó, barri de gats

Sempre he vist molts gats al Guinardó, el barri on visc. En el camí de tornada de l'escola, a la Font d'en Fargues, fins a casa, en veiem ben bé mitja dotzena cada dia. Gairebé tots esquàlids i semisalvatges, tot i que es deixen alimentar amb pernil dolç. Reconeixen el soroll del paper d'alumini i, com el gos de Pavlov, s'acosten expectants en sentir-ne el crec crec. Ja fa setmanes, potser mesos, que algú, (el Banksy del Guinardó, que li dic jo) s'ha dedicat a pintar gats a parets del barri. És la mateixa figura, un gat negre amb la cua alçada i el cap girat cap enrere.

100 preguntes (i respostes) sobre la grip A

'Tot allò que volies saber sobre la grip A i no sabries a qui preguntar-li' es podria titular aquesta interessant infografia que ha fet Le Monde i que ens ha fet arribar el periodista Oriol Lladó a la llista de correu de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.


Cent preguntes classificades en quatre àmbits: sobre la vida quotidiana, la vacunació, l’escola i l’empresa, i la sanitat i la vida pública. 'D’on ve el virus', per exemple? És nou, i pertany a la família dels virus H1N1, del mateix tipus de l’anomenada grip espanyola (la que va fer estralls el 1918). Els primers casos es van detectar a l’abril a l’estat de Vera Cruz, a Mèxic, i a San Diego, Califòrnia. Sembla que és fruit de la mutació entre diferents virus porcins, aviars i humans.


'Si m’encomano, és greu?' Per a l’àmplia majoria, la malaltia és benigna, i dura només uns quants dies. En les persones amb factors de risc, com ara les embarassades, la gent gran, els qui tenen malalties cròniques o respiratòries, i els obesos, pot causar més complicacions. Amb tot, una dada inquietant: el 40% dels morts després d’infectar-se amb el virus de la grip A eren joves amb bona salut. En tot cas, la taxa de mortalitat d’aquesta nova grip és inferior a la grip estacional. Antoni Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, l'ha definit com un virus de mortalitat baixa.


I moltes més preguntes: Com es fabriquen les vacunes? Quins medicaments hem de prendre? Des de quan existeix el grip? Quina és la diferència entre epidèmia i pandèmia?...

Voleu dir que n'hi ha per tant?

Llegeixo a l'ACN que una jutge investigarà la mort del gos salvatge abatut a la Sènia per agents rurals perquè l'havien confós amb una lleona. Una associació de defensa dels animals, El Refugio, ha presentat denúncia alegant que s'havia maltractat un animal domèstic. Els calaixos dels jutjats no poden tancar-se de tan plens perquè no hi ha prou recursos per a investigar i jutjar les denúncies que es presenten. I la majoria, diria que totes, són molt més importants que la d'un gos que va morir a trets perquè el van confondre amb una lleona. Sincerament, no seria millor oblidar-se d'aquest cas que va posar en ridícul a mig país i dedicar-se a fer feina de debò? Les associacions de defensa dels animals freguen l'extremisme, a vegades.

A propòsit de la Teresa Forcades

La monja benedictina i doctora en Salut Pública per la universitat de Harvard Teresa Forcades (Barcelona, 1966) s'ha erigit com una de les estrelles de la internet catalana. En un vídeo àmpliament difós per la xarxa, posa en qüestió la importància de la grip A, i els interessos polítics i de les multinacionals farmacèutiques que s'hi amaguen. Les seves dots comunicatives han connectat amb una opinió pública que recela de l'alarmant cobertura que fan els mitjans sobre el tema, i escèptica després que altres alarmes anteriors -la més clara, la de la grip aviar- no hagin estat res més que foc d'encenalls. Vagi per endavant que no sóc una anti-vacunes, tot el contrari, en sóc una defensora acèrrima. Això no treu que trobi que la Forcades és un personatge d'allò més interessant.

A principis d'estiu, abans que es donés a conèixer al gran públic, vaig llegir-ne un llibret extraordinari: 'La teologia feminista en la història', un repàs a les teòlogues que, al llarg de la història, han posat en qüestió la concepció masculina i discriminatòria amb les dones del catolicisme. Em va captivar, tot i que no sóc religiosa. Hi reivindica amb gran claredat i una escriptura bonica les teòlogues que van rebelar-se als preceptes de l'època i van erigir-se com a teòlogues escoltades i respectades pels seus contemporanis. La monja Forcades no és només bona oradora, és una escriptora excel·lent. Llegiu-la.

Ciència en podcasts

Tot gaudint de la baixa de maternitat, he recuperat el costum d’escoltar podcasts. Aprofito les passejades amb la petita, carregada a la motxilla, per assabentar-me de les últimes novetats en el camp científic. El meu preferit és el Science Week, del Guardian, en què un equip de tres o quatre periodistes conduïts per Alok Jha ofereixen un espai de mitja horeta amè i ple de fina ironia British.


Un altre que val la pena és el Science Times, del New York Times, conduït per David Corcoran, i el de tecnologia, també del Times, que fa divulgació amb gran sentit de l’humor.

Per cert, avui se celebra el Blog Action Day, que enguany es dedica al canvi climàtic.