L’autisme és una patologia que sempre m’ha captivat. És una malaltia molt trista, que fa sentir impotent als familiars dels nens que la pateixen. Em puc imaginar com n’ha de ser de dur no poder aconseguir un somriure del teu fill. Però, alhora, m’he sentit fascinada llegint llibres que en parlen, com alguns del neuròleg Oliver Sacks, un divulgador del cervell que ha escrit llibres apassionants.
Un tret característic dels autistes és que tenen problemes de comunicació i d’interacció social, troben el món caòtic i sovint sense significat (llegiu El curiós incident del gos a mitjanit, tota una revelació). Per això he trobat sorprenent el resultat d’un estudi de la Universitat de Nottingham, que estableix que els nens autistes poden 'llegir' l’estat d’ànim d’un adult només mirant-lo als ulls. Els investigadors creuen que com més es coneixi sobre les capacitats dels autistes més senzill serà trobar tractaments per a aminorar l’impacte de la malaltia. Però, per ara, desgraciadament, els nens autistes són encara presoners del seu món.
1 comentari:
Hola,
Per casualita he llegit la teva entrada sobre l'autisme (coses del Google...) i m'agradaria, com a mare i periodista que sóc jo també, que fessis un copet d'ull al meu bloc (està en calcetes encara) perquè vegis com de tòpica és la informació que t'ha arribat sobre l'autisme;-)
El meu fill és autista. Somriu, estima, s'expressa... va aprenent a comunicar-se i a parlar, amb molta dedicació per part nostra i molt d'esforç per part d'ell. És un nen superfeliç i no viu presoner de cap món, ni ficat en cap bombolla, com encara creuen molts psicòlegs i psiquiatres freudians.
Et convido a comprovar-ho!
bruixesivaques.blogspot.com
Cordialment,
Eva
Publica un comentari a l'entrada