Aquesta última setmana que he estat de vacances l'he aprofitada per llegir un autor que desconeixia i que m'ha sorprès sensacionalment. Ian McEwan, novel·lista anglès, prolífic, que alterna novel·les psicològiques amb les de ciència-ficció. 'Dissabte' narra la vida, durant un dia, d'un neurocirurgià de Londres, justament el 15 de febrer de 2003, jornada de les grans manifestacions a tot el món contra la guerra de l'Irac. La seva vida perfecta, com a pare, marit i metge, es veu alterada per una colla d'esdeveniments.
Sabia que era un d'aquells pocs escriptors interessats per la ciència, i la lectura d'aquest llibre m'ho ha confirmat, amb unes descripcions de les operacions de cervell absolutament prodigioses i dignes de la literatura mèdica. Això no fa el llibre avorrit, sinó tot al contrari, o almenys per a mi, que m'encanta la medicina (si tinc una altra vida, dubtaré entre ser metge o cantant).
Res més, que l'he trobada senzillament magistral, gràcies també a la magnífica traducció de Dolors Udina, de qui guardo un bon record com a professora i persona del meu pas per la carrera de Traducció i Interpretació a la UAB (encara per acabar).
Dóna gust a aquestes alçades, quan ja s'ha llegit tant i tant, trobar encara autors que no et deixin desenganxar el nas de les pàgines d'un llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada