11/4/08

Dolç exercici de nostàlgia

Ahir vaig veure, al cap de més de deu anys, l’Isaac Albesa i en Marcel•lí Pascual. Estudiàvem junts periodisme, i teníem una bona amistat, són amics d’aquells amb qui connectes ideològicament, i també en inquietuds festives. Les nits alcoholitzades i boges dels dijous són dels millors records de l’època universitària. Rèiem molt.

Nosaltres érem els de poble en una facultat de periodisme plena de barcelonins que semblava que anaven de tornada de tot, de nenes mones que volien sortir a la televisió, i de nois també molt guapos amb els mateixos objectius. I ens vam fer bons amics, i vam riure molt, i no ens vam cansar de discutir de política i del país. Després, tots hem anat fent un camí, força paral•lel pel que vaig veure ahir. Intentant obrir-nos camí en un món del periodisme on, qui no té contactes, ho té força magre, i batallant per treballar sense perdre la dignitat professional.

I així va ser. Ahir a migdia, a la Reina del Raval, compartint taula, i bevent un blanc de Falset (res a veure amb el vi de garrafa amb què ens engatàvem els dijous). Vam compartir records, vam tornar a riure, i va ser com si ens haguéssim vist el dia abans, i no que fes més de deu anys. Però ara a la conversa també hi van sortir, és clar, les nostres noves vides: filles, fills, parelles, feines tingudes i per haver. Em va agradar molt tornar-los a veure, i tots tres esperem repetir la trobada.

2 comentaris:

Marcel·lí Pascual ha dit...

Hola Teresa,

L'Isaac m'ha reenviat el teu escrit i m'ha agradat molt. Sempre he pensat que l'amistat és una de les coses millors d'aquesta vida, almenys per mi és gasolina i m'ajuda a tirar.
Amb l'Isaac recordo que ens van presentar (un altre amic, el David Campos), un dia a les 5 de la tarda, jo buscava pis, i a les 7 ja estava instal·lat al seu pis. I fins ara.., per mi un gran amic i una magnífica persona.
Va estar molt bé tornar-nos a trobar amb tu, Teresa, i ara a veure si podem organitzar alguna trobadeta més amb els altres companys comuns.
Un saludo i una abraçada!
Marcel·lí

Teresa Bau ha dit...

Hola Marcel·lí,

A mi també em va agradar tornar-te a veure. Ei, a veure si t'animes a fer un bloc i ens dius l'adreça. Ja miraré de parlar amb la Sandra i companyia per veure si organitzem alguna cosa un dia. Una abraçada