21/7/08

La meva festa de l'estiu


S’ha acabat. Ja ha passat el cap de setmana més esperat de tot l’estiu. Ara que el meu cap comença a recuperar la normalitat, puc fer-ne una petita crònica amb la il•lusió que transmeti, ni que sigui una mica, que bé que m’ho he passat.

Divendres. 19.30. Arribem escopetejats al Fòrum, amb les piles carregades i ganes de veure tants concerts per metre quadrat com sigui possible. Primer de tot, a comprar tiquets de menjar i beure, i de seguida, una vegada hem localitzat la colla, cap a veure l’Ian Brown. Les seves cançons no maten, però quan comença el recital de temes d’Stone Roses (el seu ex i mític grup) es desferma l’eufòria. Al mateix temps que salto miro al meu voltant i veig que la majoria del públic són guiris, amb una presència dominant de britànics. És com ser al UK amb quinze graus més de temperatura…

En Brown (un gilipolles en l’opinió d’en Rock Viu), presenta els músics i veig que hi ha en Mani, ex-baixista d’Stone Roses i ara dels Primal Scream. Tinc l’honor de dir que amb aquest home vaig fer petar la xerrada al Razzmatazz una vegada…

Acaba l’actuació i anem ràpid a menjar un wrap a l’estand de Telepizza. Decepció. L'organització del festival ha donat el monopoli del menjar a aquesta empresa de menjar ràpid de qualitat més que dubtosa. Quin contrast amb el Primavera Sound, on servien menjar mexicà, cuscus, creps i entrepans de tota mena. En fi, ‘beggars can’t be choosers’, que diuen.

Ara ve un dels plats forts de la nit. Blondie. Baixem les escales de l’amfiteatre i ens apropem força a l’escenari. Volem veure-la de prop. M’encanta veure un públic tan heterogeni, i d’edats tan diferents. Gent de quaranta llargs fins a 'bollicaos' de poc més de vint anys. Pares i fills. En L va repetint que de seguida que pugui portarà la C a festivals, jo no ho veig tan clar… En fi, l’actuació de Blondie, una festa sensacional. La Debbie Harry està en plena forma i estupenda, donaria el que fos per tenir la seva energia (i tipus) als seixanta-tres anys. La veu, justeta, però el repetori és tan bo que tant se val. Ens veu tan animats que de sobte llença les sabates al públic! Una sessió discotequera brutal…

Ara queda una bona estona per a Primal Scream i anem a carregar piles. Un altre wrap i més vodka amb llimona. Mentrestant, anem a veure Cornelius per fer temps. Sonen força bé.

L’últim concert de la nit, el del grup d’en Bobby Gillespie, tot un caràcter d’home. Sorprenentment, no hi ha cap aglomeració i ens podem situar a tocar de l’escenari. M’encanta veure els concerts de tan a prop perquè no sóc gaire alta, i normalment em perdo de la missa la meitat. Els Primal Scream, a banda de ser un grup fenomenal, que ha anat millorant amb els anys, tenen un valor sentimental especial. Els vaig veure el 2000 als Barrowlands, a Glasgow, un d’aquells concerts que són part de la memòria sentimental.

Aquesta nit, són correctes, prou mesurats pel que són ells, si tenim en consideració que aquesta gent porten la festa a la sang. L’incombustible Mani, que fa el segon concert de la nit, fa el gest de ‘dormiu?’ al públic, i la concurrència s’anima una mica més. Amb les cançons més conegudes s’acaba d’encendre la flama, i la bogeria es desferma. No fan cap bis, com a la majoria de concerts de festivals. Però han culminat una nit rodona. Demà, més.

3 comentaris:

marc ha dit...

Si algú m'hagués fet triar un dels dos dies per anar al Summercase, estaria indecís en quin triar.

Suposo que col.lectivament, el divendres era el millor dia
( encara que també hi hagués anat el dissabte per veure que és el queda dels Sex Pistols, si només el SEX-appeal d'una la banda que és històrica o PISTOLS que apunten cap al punk. Si hi vas anar ja ens ho explicaràs ).

Però un concert que sens dubte hauria vist el divendres i que no comentes és el del Nick Cave. Encara que tingués certa por de veure'l en un concert infumable, com que estava al ticket, no hi hauria faltat.

Per cert al veure escrita la paraula amfiteatre del forum, m'han vingut al cap el Primavera Sound de l'any passat, llàstima que per aquella època no tenia el blog que sinó m'hagués desfogat a gust.

Noctas ha dit...

Quina sort que tenen alguns. Me'n alegro que t'ho passessis bé.Crònica magnífica..saludus

Teresa Bau ha dit...

Hola veïns!

Doncs Marc, els Sex Pistols, la veritat és que van fer un bon concert. No me n'esperava res i la música punk no és sant de la meva devoció, però, la veritat, li van fotre molta canya i van encendre el públic com els que més. En Nick Cave no l'he escoltat gaire però un parell de crítics (el del punt i de la vanguardia, em sembla), van dir que va fer un dels millors concerts de la nit.

Ei Noctas, gràcies, salut a tu també. Ens anem llegint nois!