9/6/07

Henry James, un nou ídol


Com diu l’admirada blocaire de Registres Particulars, ja és hora que esteranyini el bloc. Acabo de llegir un llibre que m’ha encantat. ‘Els papers d’Aspern’, un relat de Henry James que m’ha fet convertir-ne l'autor en un altre dels meus escriptors de capçalera. Té totes les característiques que m’enamoren: una llengua preciosa i impecable, i l’altre ingredient que em captiva, la ironia. És la història, situada a Venècia (aconsegueix fins i tot fer-ne sentir l’olor), d’un ambiciós crític literari que vol aconseguir, peti qui peti, les cartes que un cèlebre escriptor va escriure a la seva amant. I per aconseguir-ho se’n va de dispeser a casa de la dona, molt vella i retirada en un casalot de Venècia. És clar que el mèrit d’haver pogut gaudir d’aquest meravellós relat també és d’en Joan Sellent, un magnífic traductor.

El relat és part del llibre 'La lliçó del mestre i altres relats', de Destino.

Cap comentari: