capvespre trist

No m'agrada fer posts tristos, però aquest m'hi ha sortit. Quedo amb l'amic Ivan, que m'explica com se li va morir la mare. Conclusions, les de sempre: la vida és una putada irreversible. Molt típic, tòpic i pessimista, però cert. Me'n vaig ensopidíssima, pujo la pujada de Telègraf amb nervi, tinc ganes d'arribar a casa i menjar-me a petons la C i en L.