27/4/08

Rosa, rosa, que l'amor s'hi posa

Ufff… Acabo de posar la C. a dormir, i ha tardat prop de mitja hora a quedar K.O. Primer hem hagut de mirar en Pocoyo, després els Teletubbies, llegir dos contes, posar música de bressol, asseure’m en una cadira al costat del seu llit i respirar profundament com si fos a ioga (d’aquesta manera sent la meva respiració, es relaxa, i, finalment… s’adorm!). Déu n’hi dó! No és fàcil ser mare, ni pare; molts, els que no ho són, ho tenen idealitzat. Ja s’ho trobaran!

I és clar que la meva nina és la persona que més m’estimo d’aquest món, però admeto que, a vegades, se’m fa una muntanya. No és fàcil haver de decidir per aquesta personeta que moltes vegades no saps què vol, haver-ho de fer en pocs segons i, a vegades (força), amb forts plors com a banda sonora. A les mares i els pares (si aquests són com cal, si no, tenen molt més temps), el temps ‘lliure’ s’ha reduït als moments en què els fillets dormen (jo, el diumenge, començo a llegir el diari a les nou del vespre). Quedar amb els amics tampoc no és com abans, és impossible relaxar-se amb un ull i una orella pendent del teu angelet. I ni pensar de fer unes quantes copes, perquè aquesta feina demana els cinc sentits. Ah, i aquell jove ben plantat que abans era el teu home, ha quedat reduït a la figura de ‘papa’, un mot amb no gaire sex-appeal.

Però bé, això és la part negativa, també hi ha moltes coses maques: riure, fer molts petons, jugar a tirar-te per terra, ballar com quan eres petita, sentir que ets la persona més important del món per aquesta baldufa.

De tant en tant, però, m'agrada desmitificar aquesta imatge idealitzada que envolta la vida familiar: happy families, cases immenses amb jardí on els nens juguen amb el gos i els pares, tranquil•lament, llegeixen el diari... és una feina absorbent, full-time, i pobra de tu que et queixis! (et diuen que t'ho havies d'haver pensat abans).

P.D. I que consti que, tot i amb tot, la meva filla és el millor del món.

2 comentaris:

isaac ha dit...

ho has clavat. 100% d'acord. Imagina't amb dos més o meyns de la mateixa mida

Teresa Bau ha dit...

Hola nen!

Com va per Cambrils? Per ara no m'ho imagino... Una abraçada