Amy Winehouse, la meva ídol musical del moment, s’estimba. L’actuació que va fer un dia d’aquests al festival Rock in Rio de Lisboa va ser, diuen, una de les pitjors que se li han vist. Es veu en aquest vídeo. Entra a l’escenari trontollant, però això tampoc és cap novetat, sol actuar col•locada, i altres vegades ha fet bons concerts així. Trobo que la Winehouse és una artista de cap a peus i amb una veu incomparable, però en aquest concert de l’altre dia estava pràcticament afònica, i li sortia un fil de veu, irreconeixible. Doncs bé, entra i es disculpa (m’agrada la sinceritat), i diu, ‘I should’ve cancelled’ (ho hauria d’haver suspès), però després s’ho repensa… i què carai: ‘Fuck it! I’m not cancelling!’
Almenys té nassos, tot i que és una llàstima veure com una cantant i compositora amb tant de talent s’enfonsa cada vegada més. Té 24 anys i ha fet dos discos magnífics, i en podria fer molts més, però és clar, no va pel bon camí.
5 comentaris:
ei companya, com a periodista que ets m'agradaria que reflexionessis sobre una qüestio al meu blog
www.isaac-albesa.blogspot.com
I és clar que sí Isaac. Si algun dia véns per BCN, avisa'm i fem un cafè.
xx
el món del ""famoseo"" els destrossa, i mira que n'hi han que tenen talent.. aix!!
bonic blogg , ja aniré passejt per aquí!!
el rock'n'roll en moltes ocasions porta a adoptar aquest tipus d'actituds, siguin més o menys reals, per crear una imatge més mitificada de l'artista.
enhorabona pel blog
Martha i Marc, gràcies pels comentaris, aniré fent cops d'ull als vostres blocs.
salut!
Publica un comentari a l'entrada