100 preguntes (i respostes) sobre la grip A

'Tot allò que volies saber sobre la grip A i no sabries a qui preguntar-li' es podria titular aquesta interessant infografia que ha fet Le Monde i que ens ha fet arribar el periodista Oriol Lladó a la llista de correu de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.


Cent preguntes classificades en quatre àmbits: sobre la vida quotidiana, la vacunació, l’escola i l’empresa, i la sanitat i la vida pública. 'D’on ve el virus', per exemple? És nou, i pertany a la família dels virus H1N1, del mateix tipus de l’anomenada grip espanyola (la que va fer estralls el 1918). Els primers casos es van detectar a l’abril a l’estat de Vera Cruz, a Mèxic, i a San Diego, Califòrnia. Sembla que és fruit de la mutació entre diferents virus porcins, aviars i humans.


'Si m’encomano, és greu?' Per a l’àmplia majoria, la malaltia és benigna, i dura només uns quants dies. En les persones amb factors de risc, com ara les embarassades, la gent gran, els qui tenen malalties cròniques o respiratòries, i els obesos, pot causar més complicacions. Amb tot, una dada inquietant: el 40% dels morts després d’infectar-se amb el virus de la grip A eren joves amb bona salut. En tot cas, la taxa de mortalitat d’aquesta nova grip és inferior a la grip estacional. Antoni Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, l'ha definit com un virus de mortalitat baixa.


I moltes més preguntes: Com es fabriquen les vacunes? Quins medicaments hem de prendre? Des de quan existeix el grip? Quina és la diferència entre epidèmia i pandèmia?...

Voleu dir que n'hi ha per tant?

Llegeixo a l'ACN que una jutge investigarà la mort del gos salvatge abatut a la Sènia per agents rurals perquè l'havien confós amb una lleona. Una associació de defensa dels animals, El Refugio, ha presentat denúncia alegant que s'havia maltractat un animal domèstic. Els calaixos dels jutjats no poden tancar-se de tan plens perquè no hi ha prou recursos per a investigar i jutjar les denúncies que es presenten. I la majoria, diria que totes, són molt més importants que la d'un gos que va morir a trets perquè el van confondre amb una lleona. Sincerament, no seria millor oblidar-se d'aquest cas que va posar en ridícul a mig país i dedicar-se a fer feina de debò? Les associacions de defensa dels animals freguen l'extremisme, a vegades.

A propòsit de la Teresa Forcades

La monja benedictina i doctora en Salut Pública per la universitat de Harvard Teresa Forcades (Barcelona, 1966) s'ha erigit com una de les estrelles de la internet catalana. En un vídeo àmpliament difós per la xarxa, posa en qüestió la importància de la grip A, i els interessos polítics i de les multinacionals farmacèutiques que s'hi amaguen. Les seves dots comunicatives han connectat amb una opinió pública que recela de l'alarmant cobertura que fan els mitjans sobre el tema, i escèptica després que altres alarmes anteriors -la més clara, la de la grip aviar- no hagin estat res més que foc d'encenalls. Vagi per endavant que no sóc una anti-vacunes, tot el contrari, en sóc una defensora acèrrima. Això no treu que trobi que la Forcades és un personatge d'allò més interessant.

A principis d'estiu, abans que es donés a conèixer al gran públic, vaig llegir-ne un llibret extraordinari: 'La teologia feminista en la història', un repàs a les teòlogues que, al llarg de la història, han posat en qüestió la concepció masculina i discriminatòria amb les dones del catolicisme. Em va captivar, tot i que no sóc religiosa. Hi reivindica amb gran claredat i una escriptura bonica les teòlogues que van rebelar-se als preceptes de l'època i van erigir-se com a teòlogues escoltades i respectades pels seus contemporanis. La monja Forcades no és només bona oradora, és una escriptora excel·lent. Llegiu-la.

Ciència en podcasts

Tot gaudint de la baixa de maternitat, he recuperat el costum d’escoltar podcasts. Aprofito les passejades amb la petita, carregada a la motxilla, per assabentar-me de les últimes novetats en el camp científic. El meu preferit és el Science Week, del Guardian, en què un equip de tres o quatre periodistes conduïts per Alok Jha ofereixen un espai de mitja horeta amè i ple de fina ironia British.


Un altre que val la pena és el Science Times, del New York Times, conduït per David Corcoran, i el de tecnologia, també del Times, que fa divulgació amb gran sentit de l’humor.

Per cert, avui se celebra el Blog Action Day, que enguany es dedica al canvi climàtic.

'Solitud', obra mestra

Fa un parell de dies que he acabat de llegir 'Solitud', de la Caterina Albert (l'autora de l'Escala darrera el pseudònim de Víctor Català: l’època li va obligar), i m’he quedat tan captivada que, al seu costat, cap altre llibre que pugui agafar ara em remourà tant com ho han fet la Mila, el pastor, en Matias i l'Ànima. Aquesta segona lectura (la primera devia ser a la universitat o a l’institut) m’ha confirmat que 'Solitud' és una obra mestra de la literatura. El millor de tot, una riquesa de llenguatge impressionant i, a vegades, inabastable, i un retrat dels personatges que els acosta al lector d’una manera nítida, molt propera.

També m’ha conduït a una reflexió. La Mila, esposa captiva d’un marit inútil, gandul i feble; captiva de la pobresa i de les convencions conservadores de l’època, que esclafaven la personalitat i la llibertat de la dona. Aquesta situació de les dones que tan bé retrata Caterina Albert era i ha estat llei durant anys i panys, i fins fa poc encara (de fet, iaies i mares del segle XXI encara la pateixen). Quina ràbia!

Un llibre sobre la solitud

Vivim, la majoria, en un formiguer, però quantes vegades no ens sentim sols? Després de llegir 'La solitud dels nombres primers', de Paolo Giordano, m'ha quedat una sensació: com n'és de fàcil espatllar-se la vida per no saber-nos, o per no
voler-nos, comunicar. L'Alice i en Mattia són dos adolescents turmentats que estan fets l'un per l'altre. Només ells dos poden entendre els forats negres que viuen dins de l'altre. Però, per manca de coratge o per la incapacitat dolorosa de poder dir allò que un sent, es deixen arrossegar per una vida que que no és la que volen tenir, lluny de la presència de l'únic amor que els pot fer surar. El seu cas, un extrem tràgic, és d'allò més comú. Sense arribar a l'extrem d'autolesionar-se o caure en l'anorèxia, la incomunicació ens fa sentir tristos moltes i moltes vegades.

Per cert, veig al bloc d'en Xavier Caballé, Llibrevell.cat (que m'encanta) una notícia que em posa gelosa. Una empresa proveïdora de llibres de segona mà per a Amazon va deixar emportar-se tants llibres com volgués a tothom que es presentés al seu magatzem. Es veu que se'ls havia acabat el contracte amb Amazon i no sabien què fer-ne de tants volums. Oh, si hi hagués pogut ser!

La Inés

M'ha impressionat la història de la Inés. Sóc la primera a arribar a la redacció, quan encara és fosc, i ella ja hi és netejant terres i taules. És a la quarantena, però sembla més jove. Ens hem anat coneixent i, a poc a poc, ens hem explicat les vides. La meva és relativament convencional i gens dura en comparació amb la seva. Té tres filles i és vídua. Va tenir la primera als 17 anys, i als 24 ja havia parit la tercera. Poc després, se li va morir l'home de càncer, deixant deutes i una família per pujar. Va quedar sola amb tres nenes, la més gran de set anys, i ella sola per a alimentar-les. Abans tenien negocis de restauració, però les coses no van anar bé, i ara es dedica a netejar oficines. La seva filla gran, de vint-i-pocs anys, és mare soltera, i ella lluita per mantenir a tothom. És una dona espavilada, treballadora i, sobretot, molt positiva. Carrega les piles conèixer gent com ella.