21/9/08

Dos llibres


Dos llibres em motiven a fer un apunt al bloc, en aquests dies de desmotivació bloco-literària. ‘Bearn o la casa de les nines’, de Llorenç Vilallonga, i ‘Immortals, sans i perfectes’ de Salvador Macip, un científic de Blanes que investiga sobre el càncer i l’envelliment a la Universitat de Leicester. A aquest últim vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo i va ser una de les entrevistes més interessants que he fet últimament. El llibre també és fascinant i entenedor, com ell, i explica que en els pròxims deu, vint, trenta anys, el càncer serà una malaltia crònica que no provocarà les morts que provoca ara, com ho ha esdevingut la sida, en què els malalts poden viure amb el virus amb una qualitat de vida més o menys acceptable. La medicina sempre m’ha interessat, i si hagués estat més valenta potser m’hauria llançat a fer aquesta carrera. La carrera de periodisme, en canvi, va ser més aviat una 'joke', que diuen els British (això sí, amb molta festa).

La novel•la de Vilallonga és un monument a la llengua, una història fascinant d’una família aristòcrata en decadència de la Mallorca interior de finals del XIX. Era un d’aquells clàssics literaris catalans al prestatge de les obres que tenia com a deure llegir-me i, a diferència de la majoria de deures, ha estat un plaer impressionant. Una escriptura sensual, una història plena d’ironia i uns personatges absolutament seductors i ben construïts.

P.S. El de la foto és en Salvador Macip.