27/12/09

Gràcies, biblioteques!


Les biblioteques de la Diputació de Barcelona han regalat aquestes festes de Nadal un llibre petit i deliciós: 'Quatre contes russos', una obra amb històries d'Alexandr Puixkin, Anton Txèkhov, Isaak Bàbel i Nina Berberova, amb introducció de Mònica Zgustova. Els russos han cultivat l'art del conte des de sempre, i hi han excel·lit. Una prova n'és que contes escrits dos segles enrere continuen frescos i arribant al lector amb intensitat.

Els clàssics rusos entenien el seu ofici com un compromís amb la societat, un compromís que els va portar a oposar-se al poder i a assumir-ne les conseqüències (després de la revolució bolxevica de 1917 molts es van haver d'exil·liar). És per això que aquests quatre contes donen respostes ètiques i filosòfiques: Puixkin (1799-1837) reflexiona sobre la inutilitat de la venjança; Txèkhov (1860-1904) sobre les febleses de l'home; Isaak Bàbel (1894-1941), mort al gulag estanilista, sobre la mort d'una cultura per la guerra civil desencadenada després de la revolució; Nina Berberova (1901-1993), que va viure a diferents ciutats europees per la persecució a què fou exposada, hi descriu la vida desarrelada dels exiliats russos. Les biblioteques l'han tornat a encertar. Em sembla que l'any passat van regalar un recull de textos de Maria Àngels Anglada, que també fou un regal de Nadal excel·lent.

Una vegada polits els russos, ja puc començar els llibres que em va cagar el tió: The shock doctrine, de Naomi Klein, i 'Letter to my daughter', de Maya Angelou, dues dones que prometen.

4/12/09

M'encanta: Pink stinks!


Per fi! Unes mares que, com jo, odien el món de princesetes, barbies i foteses de color rosa que els fabricants de joguines dissenyen pensant en les nenes. Per què les seves joguines han d'invocar un món d'estúpides princeses que no són res sense el seu príncep? O bé han de jugar a ser mames, la màxima preocupació de les quals és vestir els fillets de blau o rosa i sortir al parc a presumir de l'últim model de cotxet. Dues mares angleses, Abbi i Emma More, han endegat una campanya contra 'la cultura del rosa', 'Pink stinks' ('El rosa fa pudor'), una cultura basada en la bellesa per davant de la intel·ligència, i que encoratja les nenes a pensar en un futur rosa, en què, una vegada casades amb el príncep, ja hauran acomplert l'objectiu vital. Sí, la revolució contra el rosa ja és aquí!

27/11/09

Freenet, l'altra cara d'internet


Ian Clarke, un irlandès que fa catorze anys arribava a la Universitat d’Edimburg per estudiar informàtica i intel•ligència artificial, va crear, per a la seva tesi, una nova i revolucionària manera de fer servir internet sense deixar traça. Amb l'invent, un programa que es pot descarregar gratis, hom pot navegar per la xarxa amb total anonimat: és la internet anomenada Freenet. En aquest article de The Guardian se’ns explica que l’univers web és de 400 a 550 vegades més gran que la coneguda com a world wide web i que els cercadors només cerquen el 0,03% de les pàgines webs existents. Aquesta llibertat és genial en països on no hi ha llibertat d’expressió i els ciberactivistes són tractats com a criminals, com ara la Xina. Tot i que el Freenet és una de les webs prohibides en aquest país, la gent s’espavila per trobar-la. Per ara, ja s’han descarregat dos milions de còpies del programa, principalment a Europa i els Estats Units.


Ara bé, la Freenet també pot ser el paradís de criminals de tot tipus, que fan servir la xarxa com a mitjà per a l’activitat delictiva. L’associació criminal Russian Business Network (RBN), per exemple, lloga webs a pedòfils, estafadors, fabricants de virus i d’spam. És el preu de la llibertat total.


Clarke, des del seu bloc, opina de l’article escrit per The Guardian i diu que modificar la Freenet per poder identificar els criminals és anar contra els seus principis: la llibertat total de comunicació, diu, implica que es comuniquin idees i informació que no ens agradin.

23/11/09

El Guinardó, barri de gats



Sempre he vist molts gats al Guinardó, el barri on visc. En el camí de tornada de l'escola, a la Font d'en Fargues, fins a casa, en veiem ben bé mitja dotzena cada dia. Gairebé tots esquàlids i semisalvatges, tot i que es deixen alimentar amb pernil dolç. Reconeixen el soroll del paper d'alumini i, com el gos de Pavlov, s'acosten expectants en sentir-ne el crec crec. Ja fa setmanes, potser mesos, que algú, (el Banksy del Guinardó, que li dic jo) s'ha dedicat a pintar gats a parets del barri. És la mateixa figura, un gat negre amb la cua alçada i el cap girat cap enrere.

17/11/09

100 preguntes (i respostes) sobre la grip A


'Tot allò que volies saber sobre la grip A i no sabries a qui preguntar-li' es podria titular aquesta interessant infografia que ha fet Le Monde i que ens ha fet arribar el periodista Oriol Lladó a la llista de correu de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.


Cent preguntes classificades en quatre àmbits: sobre la vida quotidiana, la vacunació, l’escola i l’empresa, i la sanitat i la vida pública. 'D’on ve el virus', per exemple? És nou, i pertany a la família dels virus H1N1, del mateix tipus de l’anomenada grip espanyola (la que va fer estralls el 1918). Els primers casos es van detectar a l’abril a l’estat de Vera Cruz, a Mèxic, i a San Diego, Califòrnia. Sembla que és fruit de la mutació entre diferents virus porcins, aviars i humans.


'Si m’encomano, és greu?' Per a l’àmplia majoria, la malaltia és benigna, i dura només uns quants dies. En les persones amb factors de risc, com ara les embarassades, la gent gran, els qui tenen malalties cròniques o respiratòries, i els obesos, pot causar més complicacions. Amb tot, una dada inquietant: el 40% dels morts després d’infectar-se amb el virus de la grip A eren joves amb bona salut. En tot cas, la taxa de mortalitat d’aquesta nova grip és inferior a la grip estacional. Antoni Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, l'ha definit com un virus de mortalitat baixa.


I moltes més preguntes: Com es fabriquen les vacunes? Quins medicaments hem de prendre? Des de quan existeix el grip? Quina és la diferència entre epidèmia i pandèmia?...

9/11/09

Voleu dir que n'hi ha per tant?


Llegeixo a l'ACN que una jutge investigarà la mort del gos salvatge abatut a la Sènia per agents rurals perquè l'havien confós amb una lleona. Una associació de defensa dels animals, El Refugio, ha presentat denúncia alegant que s'havia maltractat un animal domèstic. Els calaixos dels jutjats no poden tancar-se de tan plens perquè no hi ha prou recursos per a investigar i jutjar les denúncies que es presenten. I la majoria, diria que totes, són molt més importants que la d'un gos que va morir a trets perquè el van confondre amb una lleona. Sincerament, no seria millor oblidar-se d'aquest cas que va posar en ridícul a mig país i dedicar-se a fer feina de debò? Les associacions de defensa dels animals freguen l'extremisme, a vegades.

26/10/09

A propòsit de la Teresa Forcades


La monja benedictina i doctora en Salut Pública per la universitat de Harvard Teresa Forcades (Barcelona, 1966) s'ha erigit com una de les estrelles de la internet catalana. En un vídeo àmpliament difós per la xarxa, posa en qüestió la importància de la grip A, i els interessos polítics i de les multinacionals farmacèutiques que s'hi amaguen. Les seves dots comunicatives han connectat amb una opinió pública que recela de l'alarmant cobertura que fan els mitjans sobre el tema, i escèptica després que altres alarmes anteriors -la més clara, la de la grip aviar- no hagin estat res més que foc d'encenalls. Vagi per endavant que no sóc una anti-vacunes, tot el contrari, en sóc una defensora acèrrima. Això no treu que trobi que la Forcades és un personatge d'allò més interessant.

A principis d'estiu, abans que es donés a conèixer al gran públic, vaig llegir-ne un llibret extraordinari: 'La teologia feminista en la història', un repàs a les teòlogues que, al llarg de la història, han posat en qüestió la concepció masculina i discriminatòria amb les dones del catolicisme. Em va captivar, tot i que no sóc religiosa. Hi reivindica amb gran claredat i una escriptura bonica les teòlogues que van rebelar-se als preceptes de l'època i van erigir-se com a teòlogues escoltades i respectades pels seus contemporanis. La monja Forcades no és només bona oradora, és una escriptora excel·lent. Llegiu-la.

15/10/09

Ciència en podcasts


Tot gaudint de la baixa de maternitat, he recuperat el costum d’escoltar podcasts. Aprofito les passejades amb la petita, carregada a la motxilla, per assabentar-me de les últimes novetats en el camp científic. El meu preferit és el Science Week, del Guardian, en què un equip de tres o quatre periodistes conduïts per Alok Jha ofereixen un espai de mitja horeta amè i ple de fina ironia British.


Un altre que val la pena és el Science Times, del New York Times, conduït per David Corcoran, i el de tecnologia, també del Times, que fa divulgació amb gran sentit de l’humor.

Per cert, avui se celebra el Blog Action Day, que enguany es dedica al canvi climàtic.

27/4/09

'Solitud', obra mestra


Fa un parell de dies que he acabat de llegir 'Solitud', de la Caterina Albert (l'autora de l'Escala darrera el pseudònim de Víctor Català: l’època li va obligar), i m’he quedat tan captivada que, al seu costat, cap altre llibre que pugui agafar ara em remourà tant com ho han fet la Mila, el pastor, en Matias i l'Ànima. Aquesta segona lectura (la primera devia ser a la universitat o a l’institut) m’ha confirmat que 'Solitud' és una obra mestra de la literatura. El millor de tot, una riquesa de llenguatge impressionant i, a vegades, inabastable, i un retrat dels personatges que els acosta al lector d’una manera nítida, molt propera.

També m’ha conduït a una reflexió. La Mila, esposa captiva d’un marit inútil, gandul i feble; captiva de la pobresa i de les convencions conservadores de l’època, que esclafaven la personalitat i la llibertat de la dona. Aquesta situació de les dones que tan bé retrata Caterina Albert era i ha estat llei durant anys i panys, i fins fa poc encara (de fet, iaies i mares del segle XXI encara la pateixen). Quina ràbia!

7/3/09

Un llibre sobre la solitud


Vivim, la majoria, en un formiguer, però quantes vegades no ens sentim sols? Després de llegir 'La solitud dels nombres primers', de Paolo Giordano, m'ha quedat una sensació: com n'és de fàcil espatllar-se la vida per no saber-nos, o per no
voler-nos, comunicar. L'Alice i en Mattia són dos adolescents turmentats que estan fets l'un per l'altre. Només ells dos poden entendre els forats negres que viuen dins de l'altre. Però, per manca de coratge o per la incapacitat dolorosa de poder dir allò que un sent, es deixen arrossegar per una vida que que no és la que volen tenir, lluny de la presència de l'únic amor que els pot fer surar. El seu cas, un extrem tràgic, és d'allò més comú. Sense arribar a l'extrem d'autolesionar-se o caure en l'anorèxia, la incomunicació ens fa sentir tristos moltes i moltes vegades.

Per cert, veig al bloc d'en Xavier Caballé, Llibrevell.cat (que m'encanta) una notícia que em posa gelosa. Una empresa proveïdora de llibres de segona mà per a Amazon va deixar emportar-se tants llibres com volgués a tothom que es presentés al seu magatzem. Es veu que se'ls havia acabat el contracte amb Amazon i no sabien què fer-ne de tants volums. Oh, si hi hagués pogut ser!

14/2/09

La Inés


M'ha impressionat la història de la Inés. Sóc la primera a arribar a la redacció, quan encara és fosc, i ella ja hi és netejant terres i taules. És a la quarantena, però sembla més jove. Ens hem anat coneixent i, a poc a poc, ens hem explicat les vides. La meva és relativament convencional i gens dura en comparació amb la seva. Té tres filles i és vídua. Va tenir la primera als 17 anys, i als 24 ja havia parit la tercera. Poc després, se li va morir l'home de càncer, deixant deutes i una família per pujar. Va quedar sola amb tres nenes, la més gran de set anys, i ella sola per a alimentar-les. Abans tenien negocis de restauració, però les coses no van anar bé, i ara es dedica a netejar oficines. La seva filla gran, de vint-i-pocs anys, és mare soltera, i ella lluita per mantenir a tothom. És una dona espavilada, treballadora i, sobretot, molt positiva. Carrega les piles conèixer gent com ella.

2/2/09

Roger Mas, un món per descobrir


Una troballa, en Roger Mas. Vaig anar al concert del Casino de Vic havent escoltat bé 'Les cançons tel·lúriques' (increïble) i de manera intermitent algunes peces de 'Mística domèstica'. Era un concert dels de Sobretaula, organitzat per les noies (molt espavilades i amigues) de l'InVictro i la productora Bankrobber. És a dir: dos músics, dalt de l'escenari, toquen, improvitzen, beuen i parlen amb el públic. En Roger va provar alguna cançó nova, que va dir que era 'molt verda', però em va agradar molt. De company, en Canimas, un cantautor de Girona que em va fer bona impressió (llàstima del tic 'Adrià Puntí' en algunes cançons). Amb tot, qui em va seduir fou el senyor Mas. Té una veu preciosa, greu i poètica. Espero poder anar al concert que farà a l'Auditori a l'abril, aquesta vegada en gran format. Deu músics a l'escenari, quartet de corda inclòs.