27/4/09

'Solitud', obra mestra


Fa un parell de dies que he acabat de llegir 'Solitud', de la Caterina Albert (l'autora de l'Escala darrera el pseudònim de Víctor Català: l’època li va obligar), i m’he quedat tan captivada que, al seu costat, cap altre llibre que pugui agafar ara em remourà tant com ho han fet la Mila, el pastor, en Matias i l'Ànima. Aquesta segona lectura (la primera devia ser a la universitat o a l’institut) m’ha confirmat que 'Solitud' és una obra mestra de la literatura. El millor de tot, una riquesa de llenguatge impressionant i, a vegades, inabastable, i un retrat dels personatges que els acosta al lector d’una manera nítida, molt propera.

També m’ha conduït a una reflexió. La Mila, esposa captiva d’un marit inútil, gandul i feble; captiva de la pobresa i de les convencions conservadores de l’època, que esclafaven la personalitat i la llibertat de la dona. Aquesta situació de les dones que tan bé retrata Caterina Albert era i ha estat llei durant anys i panys, i fins fa poc encara (de fet, iaies i mares del segle XXI encara la pateixen). Quina ràbia!

2 comentaris:

marc ha dit...

sento trencar la solitud de comentaris en aquest post, potser era la millor opció.

gran llibre, gran escrit

El Company de Venus ha dit...

Solitud, sense cap mena de dubte, és una de les obres de referència de la literatura catalana i europea del segle XX.