14/2/09

La Inés


M'ha impressionat la història de la Inés. Sóc la primera a arribar a la redacció, quan encara és fosc, i ella ja hi és netejant terres i taules. És a la quarantena, però sembla més jove. Ens hem anat coneixent i, a poc a poc, ens hem explicat les vides. La meva és relativament convencional i gens dura en comparació amb la seva. Té tres filles i és vídua. Va tenir la primera als 17 anys, i als 24 ja havia parit la tercera. Poc després, se li va morir l'home de càncer, deixant deutes i una família per pujar. Va quedar sola amb tres nenes, la més gran de set anys, i ella sola per a alimentar-les. Abans tenien negocis de restauració, però les coses no van anar bé, i ara es dedica a netejar oficines. La seva filla gran, de vint-i-pocs anys, és mare soltera, i ella lluita per mantenir a tothom. És una dona espavilada, treballadora i, sobretot, molt positiva. Carrega les piles conèixer gent com ella.

2/2/09

Roger Mas, un món per descobrir


Una troballa, en Roger Mas. Vaig anar al concert del Casino de Vic havent escoltat bé 'Les cançons tel·lúriques' (increïble) i de manera intermitent algunes peces de 'Mística domèstica'. Era un concert dels de Sobretaula, organitzat per les noies (molt espavilades i amigues) de l'InVictro i la productora Bankrobber. És a dir: dos músics, dalt de l'escenari, toquen, improvitzen, beuen i parlen amb el públic. En Roger va provar alguna cançó nova, que va dir que era 'molt verda', però em va agradar molt. De company, en Canimas, un cantautor de Girona que em va fer bona impressió (llàstima del tic 'Adrià Puntí' en algunes cançons). Amb tot, qui em va seduir fou el senyor Mas. Té una veu preciosa, greu i poètica. Espero poder anar al concert que farà a l'Auditori a l'abril, aquesta vegada en gran format. Deu músics a l'escenari, quartet de corda inclòs.