'Delgadas', un llibre sobre l'anorèxia que esgarrifa

Núria Molinero, psiquiatra especialitzada en trastorns alimentaris, fa quinze anys que treballa amb anorèxiques i bulímiques. Al llibre 'Delgadas' (Ediciones B) fa un retrat escruixidor d'aquests trastorns alimentaris. Com es posen malaltes, influenciades per un entorn social que promou estar prima i impecable a totes hores. Com passen anys enganxades a aquest infern, que els porta a restringir aliments i a viure obsessionades amb el menjar. Comencen per prohibir-se els dolços i les patates fregides, i acaben ingerint una poma o dues fulles d'enciam en tot el dia. I el pitjor de tot és que no es veuen mai prou primes, ni que siguin a punt de morir-se desnotrides. El cervell deixa de funcionar a ple rendiment quan no rep aliment.

A les bulímiques, tanta restricció les porta a afartar-se de menjar fins que no es poden moure, i després se'n penedeixen profundament. I el seu cos és qui ho paga: vòmits, laxants, hores i més hores d'exercici frenètic... La qüestió és eliminar tot allò que han menjat.

L'última part del llibre explica com sortir d'aquest infern. Però hi ha d'haver una condició prèvia: la malalta s'ha de voler curar.

Molinero fa una crítica sense embuts a l'obsessió pel cos perfecte que es viu a la nostra societat. Les revistes, la publicitat, tot hi contribueix... Fins i tot nosaltres, a vegades, sense saber el mal que podem arribar a fer, amb comentaris com 't'has aprimat, estàs molt maca', o bé, 't'has engreixat, oi?'

La ploma incisiva de Molinero es combina amb testimonis escruixidors d'anorèxiques i bulímiques. Cal llegir-lo.

Lliçons de les mexicanes

Una periodista de Monterrey parlava de l'autocensura que, per força, practiquen moltes periodistes mexicanes sobre els crims de Ciudad Juárez. Com no fer-ho, deia, si hi va en joc la nostra vida i la de les nostres filles? '¿De qué vas a hablar?', deia amb ràbia i tristor. Ens ho explicava en un taller produït per l'agència de notícies la Independent sobre Dones migrants.

També denunciava el poder que tenen els capos del narcotràfic a tot el país. Cada dos per tres, a Monterrey, una de les ciutat més riques de Mèxic, els narcos aturen el trànsit, bloquen els carrers, i la gent surt del cotxe i arrenca a córrer.

La Sara Lovera ens va donar una classe esplèndida. Aquesta periodista, candidata algun cop al Nobel de la Pau, va fundar CIMAC, una agència de notícies que difon les condicions socials de les dones a Mèxic. Afirmava, indignada, que el govern de Mèxic atribueix els crims de Juárez a 'homes malalts' i que es treu tota la responsabilitat de sobre, en lloc de reconèixer que són crims masclistes.

Culturcat, en marxa

Ja funciona el Culturcat.cat, un nou portal de cultura catalana amb el qual he col·laborat fent articles de ciència. Té molta teca... i traduïda a uns quants idiomes. Fins i tot a l'occità, a banda de l'anglès, el francès i l'espanyol. He escrit uns quants articles de ciència per aquesta mena d'enciclopèdia online. M'ho he passat molt bé escrivint la biografia d'en Ramon Margalef, pioner de l'ecologia moderna. Era un gran home i un savi, així m'ho han transmès les persones amb qui he parlat. Entre elles, l'ecòleg Joandomènec Ros.