3/12/13

Ara escric a l'ARA

Aquest blog ha quedat en stand-by per motius professionals. Tinc l'oportunitat d'escriure un blog personal al diari Ara, La periodista independent, i és allà on hi publico la majoria d'articles, entrevistes i altres informacions. És per això que si voleu llegir-me, aneu al blog que tinc ara a l'Ara. Hi parlo principalment d'eHealth, ciència, periodisme, gènere i educació.

També em podeu trobar a Twitter: @tbau_uoc i a Google Plus. A més, també publico entrevistes i cròniques a la sala de premsa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).


12/2/13

Mentides i poca vergonya


En els últims mesos i setmanes, les portades dels diaris, els trending topic de Twitter i les converses de cafè han estat monopolitzades per polítics i gestors corruptes i desvergonyits. Sense cap mena de pudor, han negat en entrevistes als mitjans de comunicació que hagin fet res d’il·legal, tot i que l’evidència mostra tot el contrari.

No hem d’oblidar que els milions d’euros que s’han embutxacat sense cap pudor són diners que provenen del nostre treball, dels nostres impostos, i que haurien pogut servir perquè les retallades als serveis públics fossin menors. No hem d’oblidar que ens roben a tots nosaltres, personalment.

Si fa prou ràbia que els polítics en qui dipositem la confiança perquè governin el país s’aprofitin de la seva posició de poder, encara en fa més que menteixin descaradament i reivindiquin que són innocents malgrat les proves que els acusen. Ens prenen per imbècils.

Crec que fa anys, en una situació semblant, el polític atrapat in fraganti no hauria suportat la vergonya i hauria dimitit o marxat per la porta del darrera. Però som en una societat en què la cobdícia passa per davant de la dignitat o l’honorabilitat. I si som moltes les persones que ens indignem per aquesta estafa democràtica, també hi ha molta altra gent que no té aquesta moralitat. Una prova en són les persones que es van voler fotografiar amb Iñaki Urdangarín quan fa pocs dies va anar a veure un partit del Mundial de Handbol, com si el personatge en qüestió fos una estrella del cinema o un heroi televisiu, en lloc de ser un lladre menyspreable.

Aquesta entrada l'he tret del meu blog al diari Ara La periodista independent.