Acabo de llegir un llibre extraordinari: Iran Awakening, unes memòries polítiques i personals de Shirin Ebadi, jutge i activista pels drets humans iraniana. Ebadi, que al 2003 va aconseguir el Nobel de la Pau, ha lluitat sempre per la igualtat home-dona, la justícia i la llibertat d'expressió. Hi ho fa des del seu país, mai no se n'ha volgut exiliar malgrat que tots els amics i coneguts ho van fer quan la revolució islàmica va començar a ensenyar les urpes i va desterrar les dones al graó més baix de la societat´(a ella, per exemple, li van treure la feina de jutge).
Aquesta lluita l'ha fet sempre dins els principis de l'Islam, que afirma que són compatibles amb la llibertat i la dignitat de les dones. Aquesta idea, que a Occident ens sembla poc menys que impossible, també la manté i difón una altra gran activista dins el món islàmic, l'escriptora i doctora egípcia Nawal El Saadawi, autora de novel·les jo diria que força feministes.
Bé, tornant a l'Ebadi, em penso que continua vivint a Teheran i exercint de defensora dels drets humans, tot i que després de rebre el Nobel el govern iranià va proporcionar-li un parell de guardaespatlles. No només per protegir-la, sinó per vigilar-la de ben a prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada