8/4/08

Es tanca un cicle

La N. i en R. ho deixen córrer. En feia tretze o catorze que eren parella, i jo els conec des del principi. Primer vaig conèixer a en R., treballant junts a la pizzeria, quin tip de riure, i quantes bogeries que fèiem... Després vaig conèixer la N. i, al cap de poc temps, ja érem amigues íntimes. Sempre recordaré el dia que em va demanar que l'acompanyés al Sonar, amb prou feines la coneixia. Aleshores encara el feien a la Mar Bella, i vam veure Prodigy, va ser genial!

Ara sí que tot el que vam viure és definitivament part del passat. Em fa mal que ho deixin, és una d'aquelles amistats que es fan, no amb una persona, si no amb una parella. Pensar en totes les experiències que vam viure plegats, amb tota la colla de Vic, quan teníem vint i pocs anys, em fa venir nostàlgia. Anys de drogues, sexe, música... I moltes bestieses, però que sempre acabaven bé.