4/11/10

Avis explotats

He coincidit al parc de prop de casa, al carrer Garcilaso, amb un avi i el seu nét de 9 mesos un parell o tres de vegades. L'avi, que es veu en bona forma, m'explica que ell i la seva dona tenen cura del petitó, en Marc, des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre. M'ho diu compungit, sense gosar-me dir que és molt dur, que se'n surten amb penes i treballs, i que acaben esgotats la jornada. El nen, tot i ser només un esquitx, vol enfilar-se per tot arreu, i l'home fa un gest de dolor cada vegada que l'ajuda a anar amunt i avall. 'L'he tret de casa perquè la meva dona ja no podia més', explica. Són les quatre de la tarda, els queden quatre hores abans no arribi la  filla i se l'endugui a casa per posar-lo al llit. Per acabar-ho d'adobar, m'explica, viuen en un àtic, un 4rt pis sense ascensor. No creieu que alguns fills i filles en fan un gra massa?

2 comentaris:

Germà Bustamante ha dit...

Cada casa i cada cas és un món. Però sí, hi ha avis i àvies, iaios i iaies explotats. Mobilitzats de sol a sol, pràcticament, en un moment en què podrien gaudir de la tranquil·litat després de tota una vida treballant (i després d'haver viscut unes èpoques especialment complicades). En molts casos, l'egoisme és supí, i la conciliació entre vida laboral i familiar no és que no sigui possible, sinó que simplement no es contempla (i no ho dic pel que fa a les empreses, sinó als propis pares). Educar és dur, estar amb criatures és dur. Ho és per als joves, però també per als avis. D'aquests pobres avis també en conec i n'he vist uns quants!

Teresa Bau ha dit...

Merci per aquest comentari tan bonic Germà. Una abraçada!