25/5/08

Conversa de nit

Paro l’orella a una conversa entre dos amics, a un bar de nit. L’ambient és fosc, espès, dens, alcoholitzat, d’altes hores. Parlen de relacions, dos models diferents. L’una té un amor consolidat de fa anys, sense sobresalts, amb un toc, és clar, d’avorriment. L’altre és en una ‘relació oberta’, d’aquestes que es porten ara: dormim junts, però si alguna hora algú em fa més peça, no me’n privaré. L’un a l’altre es pregunten com els va. Ella li diu, ‘però no et fa res que se’n pugui anar amb un altre, no et fa mal’? ‘En el moment que em faci mal, deixaré la relació’. I afegeix, ‘l’altre dia em vaig liar amb tal presentadora de televisió’. Després, ell li pregunta, ‘i a tu, no t’avorreix tanta monogàmia? ‘A vegades’, diu ella, ‘és normal que t’agradin altres persones, els humans no som monògams per naturalesa. Però haig de posar en una balança què pesa més, fer un polvo amb algú que trobes irresistible i jugar-te-la, o continuar amb la relació, i sempre pesa més això’. Són els dos models de sempre, de tota la història amorosa de la humanitat. Pel que he anat veient, mai ningú no està content: qui és en una relació de fa temps, enveja la promiscuïtat lleugera del solter; i aquest, ambiciona un amor tranquil i sòlid, una estabilitat sentimental.