25/5/08

La mort als pobles

Havent crescut en un poble petit he pogut viure tota la dramatúrgia que es mou al voltant de la mort. Als entorns rurals, de pagès, la mort forma part de la quotidianitat, és una part del cicle. A la ciutat, on la pressa se’ns menja, ningú no en parla ni se la mira de cara.

L’altre dia, tornant de la granja en bicicleta, el meu pare es va trobar, a la vora del camí, un amic de tota la vida estès a terra, mort. També tornava d’arreglar el bestiar i la mort li va venir de sobte, un atac de cor el va fulminar a quarts de deu del matí. El pare va quedar molt trasbalsat, però va haver de fer el cor fort i trucar a la seva família. A la tarda, va anar ‘a passar esqueles’ a tots els coneguts, i va haver d’explicar, una vegada i una altra, tot el que havia passat. I després, a la missa posterior a l’enterrament, família, amics i molta gent del poble es van aplegar a la plaça i van parlar d’ell o de qualsevol altra cosa.

2 comentaris:

peperines ha dit...

ai quans dies sense pasar per aqui sorry

Teresa Bau ha dit...

hola peperines,

gràcies per visitar-me. Ja he vist, per l'últim escrit del bloc, que estàs de conya. M'agrada molt llegir aquests missatges. Me n'alegro molt.

una abraçada.